Resultats de la cerca
Es mostren 1335 resultats
tossal de Sant Cristòfol
Muntanya
Tossal (91 m) que domina pel NW la ciutat d’Alcoi (Alcoià), contrafort meridional de la serra de Mariola, coronat pel santuari de Sant Cristòfol.
Sahāranpur
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Uttar Pradesh, Índia.
Centre comercial, agrícola i industrial construccions mecàniques, indústries papereres, del tabac i sucreres
Sagar
Ciutat
Ciutat de l’estat de Madhya Pradesh, Índia.
Centre cultural, té espaiosos carrers i un llac artificial 1,5 km d’ample, voltat de temples hindús Indústria alimentària i tèxtil
Rohtak
Ciutat
Ciutat de l’estat de Hariyāna, Índia.
Centre comercial de gra i cotó, amb alguna indústria lleugera Centre d’ensenyament superior Maharshi Dayanand University Rohtak, fundada el 1976
Patna
Ciutat
Capital de l’estat de Bihār, Índia, a la ribera del Ganges.
Envoltada d’una muralla de 15 km, és mercat de cereals i posseeix indústries tèxtils, metallúrgiques, de mobles i catifes Centre turístic Centre d’ensenyament superior University of Patna, fundada el 1917 Biblioteca amb valuosos manuscrits àrabs i perses provinents de Còrdova Fundada al s V aC, amb el nom de Pāṭaliputra, fou conquerida pels anglesos 1763
Patiràs
Església
Caseria
Caseria (20 h diss [1960]) i església del municipi de Biar (Alt Vinalopó), al sector septentrional del terme, prop de la carretera a Banyeres.
Patiāla
Ciutat
Ciutat de l’estat de Panjab, Índia.
Situada al NW de la capital, és centre comercial i posseeix indústries de calçats i de material elèctric Centre d’ensenyament superior Punjabi University, fundada el 1962 Antiga capital del principat homònim creat per un capitost sikh 1763, fou ocupada pels anglesos 1962
Pataliputra
Ciutat antiga
Antiga capital del regne de Magadha, Índia, situada a la vall on conflueixen els rius Son i Ganges, prop de l’actual Patna
.
Fundada en temps de Buda, sembla que hi residí i que fou el lloc del tercer concili budista 341 aC Conquerida per Chandragupta s IV aC, fou l’esplèndida capital dels màuries màuria, descrita per Megastenes com la ciutat més gran del món
Papua
Geografia històrica
Nom de l’antiga colònia australiana de Nova Guinea (1906). El 1949, la seva unió a l’antiga possessió alemanya de Nova Guinea (administrada per Austràlia des del 1921) donà lloc al territori de Papua Nova Guinea, que el 1975 esdevingué estat independent..
Papua Nova Guinea
Agricultor de Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…