Resultats de la cerca
Es mostren 7145 resultats
Papua
Geografia històrica
Nom de l’antiga colònia australiana de Nova Guinea (1906). El 1949, la seva unió a l’antiga possessió alemanya de Nova Guinea (administrada per Austràlia des del 1921) donà lloc al territori de Papua Nova Guinea, que el 1975 esdevingué estat independent..
Papua Nova Guinea
Agricultor de Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…
golf de Papua
Golf marí
Golf de la mar del Corall, a la costa sud-oriental de Nova Guinea.
Molt irregular i fragós, hi desguassa el riu Fly La profunditat de les aigües és d’uns 200 m
Port Moresby
Ciutat
Capital de Papua Nova Guinea, té l’estatus de districte independent, però també fa les funcions de capital de la província Central.
Situada al SE de l’illa de Nova Guinea, és el port marítim més important, el qual exporta copra, cuir, fusta, cafè i cautxú Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Papua New Guinea, fundada el 1965 Durant la Segona Guerra Mundial fou seu d’una important base aliada
Samoa
Pescadors de Samoa
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Estat d’Oceania, a la Polinèsia, uns 2.400 km al N de Nova Zelanda, que comprèn la part occidental de les illes Samoa, entre les quals les de Savai’i, Upolu i els illots Apolima, Manono, etc; la capital és Apia, a l’illa d’Upolu.
La geografia L’agricultura és la principal activitat econòmica 40% del PIB i prop del 50% de la població activa el 1992, però és molt perjudicada pels ciclons que periòdicament devasten l’arxipèlag El 43% de la superfície és conreat, bàsicament amb plantacions de cocos —principal producte de l’exportació—, taros, mangos, alvocats, etc La ramaderia porcs i aviram és destinada al consum domèstic Hom explota també el bosc 47% de la superfície i la pesca té importància per al consum interior La indústria és molt poc desenvolupada 18% del PIB i prop del 4% de la població activa el 1993 malgrat l’…
illes Samoa
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, a la Polinèsia, situat al S de l’equador.
Consta de sis illes i nombrosos illots formats pels pics emergits d’una serralada volcànica El terreny és molt accidentat a les regions centrals, cobertes de bosc dens equatorial pràcticament impenetrable El clima és equatorial, temperat per la mar, amb altes temperatures i pluges abundants tot l’any més de 5 000 mm El 1830 un missioner anglès, John Williams, les visità, i des d’aleshores les Samoa han estat en contacte amb l’Occident A la fi del s XIX, Alemanya, la Gran Bretanya i els EUA obtingueren certs privilegis per a llurs súbdits a la Samoa Occidental Una comissió especial fou…
Rabaul
Ciutat
Ciutat de l’illa de Nova Bretanya, a l’arxipèlag de les Bismarck, capital de la província East New Britain, a Papua Nova Guinea.
És el port de l’arxipèlag que registra el volum més important d’exportacions copra, coco, cacau i fusta Té aeroport internacional Arquebisbat catòlic
Porsangerfjord
Fiord
El fiord més gran de Noruega, a l’E del cap Nord.
Amb una amplada de 10 a 20 km, es fica 123 km terra endins
mar del Corall
Mar
Mar del sud-oest de l’oceà Pacífic, entre Austràlia, Papua Nova Guinea, les illes Salomó, les Noves Hèbrides i Nova Caledònia; rep el nom dels nombrosos esculls coral·lins que voregen les costes de les terres que l’envolten.