Resultats de la cerca

La capital és Safi

És el port de pesca principal de la costa atlàntica i un centre industrial molt destacat Indústries derivades de la pesca conserva de sardines, química, adobs i indústria tèxtil

La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…

Molt irregular i fragós, hi desguassa el riu Fly La profunditat de les aigües és d’uns 200 m

Important nus de comunicacions, té indústries tèxtils, de compressors, del vidre, etc

Construïda el 862, fou ampliada en temps de Yūsuf ibn Tašfīn i, sota els benimerins, convertida, a més, en universitat, en la qual es formà ibn Haldūn

Comprenia el litoral bàltic entre el Vístula i el Nemunas, tenia com a capital Königsberg i, aproximadament, corresponia als dominis de l’orde Teutònic, que el 1525, en secularitzar-se l’orde, havien constituït un ducat hereditari a favor d’Albert de Brandenburg Durant la Segona Guerra Mundial la major part de la seva població, d’ètnia i cultura germàniques, fou evacuada a la fi del conflicte, la conferència de Potsdam 1945 n'atribuí la part nord a la Unió Soviètica i el sector meridional a Polònia

Situada al SE de l’illa de Nova Guinea, és el port marítim més important, el qual exporta copra, cuir, fusta, cafè i cautxú Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Papua New Guinea, fundada el 1965 Durant la Segona Guerra Mundial fou seu d’una important base aliada

Manufactures de catifes, marroquineria, ceràmica, etc Coneguda ja al s IX amb el nom de Xella , havia adoptat el nom de la Sala púnica i romana, al sud de l’actual Rabat Capital d’un petit regne s XI, fou presa pels almohades 1132, bé que aviat 1150 perdé importància, arran de la construcció de Rabat Amb l’arribada dels moriscs expulsats d’Andalusia s XVII, esdevingué base de corsaris, i del 1627 al 1641, juntament amb Rabat, constituí un república independent