Resultats de la cerca
Es mostren 1480 resultats
Los Santos
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellfabib (Racó), al S de la vila, a l’esquerra del riu Ebrón.
Rudnyj
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Kustanaj, al Kazakhstan, a la riba esquerra del riu Tobol.
Fou creada el 1957, en iniciar-se l’explotació del mineral de ferro i la construcció del complex Sokolov-Sarbajsk Hi ha una filial de l’institut politècnic del Kazakhstan i escoles industrial i pedagògica
el Royo
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellfabib (Racó), situat al nord-oest del terme.
L’església de Sant Joaquim i Santa Bàrbara depèn de la parròquia de Castellfabib
Pavlodar
Ciutat
Capital de la província homònima, al Kazakhstan.
Situada a la plana del riu Irtyš, on té un port Fundada el 1720, és actualment un centre d’indústria transformadora tractors, alumini, drassanes, pneumàtics i reparació d’automòbils, formigó armat, etc Té tres centrals tèrmiques i és també un nucli d’indústria alimentària i lleugera
P’yŏngang Septentrional
Divisió administrativa
Província de la República Democràtica Popular de Corea.
La capital és Sinŭiju 334031 h 2008
P’yŏngang Meridional
Divisió administrativa
Província de la República Democràtica Popular de Corea.
La capital és P'yŏngsan
San Guillermo
Convent
Convent de franciscans situat prop de la vila de Castellfabib (Racó), a la part de llevant de la població, separat pel riu Ebrón.
A mitjan segle XIII hi havia a l’indret una capella, situada sota la cova on segons una tradició totalment imaginària feu penitència Guillem I d’Aquitània S'hi establí un convent de frares augustinians vers el 1340 Posteriorment, fou convent de carmelitans calçats i de franciscans
El Rato
Caseria
Caseria del municipi de Castellfabib (Racó), al nord de la vila, vora el límit amb Aragó.
el Racó
Comarca del sector de llengua castellana del País Valencià, a la regió de Sogorb.
Cap de comarca, Ademús És un vell enclavament valencià separat de la resta del país i situat entre Castella i Aragó Correspon a una part de la vall alta del Túria forma l’extrem meridional de la llarga fossa de direcció NNE-SSW transversal al Sistema Ibèric i que permet al riu de travessar el sistema Formada la fossa en el Paleogen amb el sorgiment del Sistema Ibèric, al Miocè fou coberta de sediments i es formà la cubeta d’Ademús un afonament posterior facilità l’atracció d’aigües cap al Túria, que aquí rep el riu de Riodeva, l’Ebrón i el riu Boïlgues El rebliment de la fossa fou parallel a…