Resultats de la cerca

És un nucli industrial siderúrgia, conserves de peix, indústries químiques, tèxtils i un centre comercial port essencialment exportador de fusta i de conserves de peix

Port i centre industrial a la costa de la badia de Yonghŭng, té indústries mecàniques, químiques, del ciment i de conserves peix

Centre industrial, prop de la frontera xinesa, i port fluvial a la desembocadura del riu Yalu, a la costa de la mar Groga Indústries del paper, tèxtils i conserves de peix

Antic i petit port pesquer, ràpidament desenvolupat en convertir-se en port obert l’any 1897 encara que glaçat a l’hivern és enllaçat amb l’interior per ferrocarril i mitjançant el transport fluvial efectuat pel Taedong Té mercat de peix i marisc La indústria comprèn refineries de coure i d’or, construcció naval, vidre i fabricació d’elèctrodes Té salines i cultius de pomeres a l’àrea agrícola de la rodalia

Situació i presentació S’estén pel sector sud-oriental de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre i amb les Garrigues Limita amb els termes segrianencs de Torrebesses NE, Sarroca de Lleida NE, Aitona N, Seròs W i Maials SW, amb el de Flix Ribera d’Ebre al S i amb el garriguenc de la Granadella a l’E El terme forma part morfològicament de les plataformes garriguenques, i el poble marca l’interfluvi entre les valls dels barrancs afluents al Segre la vall d’Adar –on hi ha les restes d’aquest antic poble–, que aflueix a aquest riu a través de la vall de Carratalà, al sector NW de l’extens terme…

Situació i presentació Es troba a l’extrem SW del Segrià, al sector morfològicament pròxim a les Garrigues Limita amb els termes de Mequinensa Baix Cinca a l’W, Faió Terra Alta i Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre al S i E, respectivament, i amb els segrianencs de Maials NE i Seròs N S'estén en part a l’esquerra de l’Ebre, a l’indret on hi ha el pantà de Riba-roja, que forma un sector del seu límit occidental, on s’alcen les elevacions de la serra de Campells, continuació vers el S de les del veí terme de Mequinensa Els Tossals d’Almatret, al límit amb l’Aiguabarreig, són catalogats en el PEIN La…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Lleida a l’W i al S, Bell-lloc d’Urgell Pla d’Urgell a l’E, Vilanova de la Barca al N i Corbins al NW S’estén del sector NE del pla segrianenc, a l’esquerra del Segre límit NW del terme, al sector de contacte entre les terrasses fluvials que segueixen el curs del riu tossal de la Nora i tossal d’Alcoletge, i la plana urgellesa, de la qual forma part el sector de llevant El poble i cap de municipi d’Alcoletge el topònim és islàmic, derivat d’ al-Kolai’a “el castellet” és l’únic nucli de població agrupada del terme Entre les partides cal…