Resultats de la cerca
Es mostren 4070 resultats
Villahermosa
Ciutat
Capital de l’estat de Tabasco, Mèxic.
Situada a la riba esquerra del riu Grijalva És un centre comercial i de comunicacions, i d’una regió petrolífera
la Vileta
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Gregori (Gironès), a ponent de Cartellà, prop del límit amb el terme de Canet d’Adri.
Vila-roja
Poble
Poble del municipi de Girona (Gironès), dins l’antic terme de Sant Daniel, a la dreta de l’Onyar.
Eclesiàsticament havia depès de la parròquia de Sant Feliu de Girona, i després, de la de Palol d’Onyar A la fi del s XVII formava part de la batllia de Girona Les aigües minerals de la font de la Pólvora havien estat comercialitzades Modernament ha esdevingut un barri perifèric de la ciutat de Girona, receptor de la població immigrada Ha duplicat gairebé la població en el decenni 1960-70
estanyol del Vilar
Estany
Estany perifèric de l’estany de Banyoles, al SW, prop de Porqueres (Gironès).
Té 175 m de longitud, 70 m d’ample i 6 m de profunditat des del 1949 és unit a l’estany de Banyoles per un canal
Vilanna
![](/sites/default/files/media/FOTO/A005566.jpg)
Façana i campanar de l’església de Sant Mateu a Vilanna a Bescanó (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bescanó (Gironès), situat a la dreta del Ter, al sector de ponent del terme.
És centrat per l’església parroquial de Sant Mateu l’actual edifici fou bastit el 1678 en depenen els santuaris de Santa Margarida de Bescanó i el de Sant Sebastià A la fi del s XVII era lloc reial
Sant Ponç de Fontejau
Barri
Poble i actual barri de Girona de l’antic terme de Sant Gregori, al sector pròxim a la ciutat, agregat al seu terme l’any 1974.
L’antiga parròquia de Sant Ponç, que havia estat possessió de la de Sant Feliu de Girona, es trobava prop de la confluència del Ter amb la riera de Fontejau, afluent seu per la dreta, al NW de la ciutat Molt perjudicada pels aiguats o avingudes del riu, fou acabada d’enderrocar el 1809, durant la guerra del Francès el lloc depengué des d’aleshores eclesiàsticament de Talaià És actualment un barri de població immigrada, amb greus dèficits d’infraestructura
Filipines
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES042_N1.jpg)
Estat
Estat del SE d’Àsia format per l’arxipèlag del mateix nom, a l’oceà Pacífic, al NE de Borneo. És format per les grans illes de Luzon i Mindanao i, entre ambdues, Mindoro i les illes Visayas, que formen un tercer bloc fragmentat, amb set illes grans (Samar, Negros, Panay, Leyte, Cebu, Bohol i Masbate) i nombroses de petites. Al SW, el grup de les Sulu i l’illa Palawan enllacen l’arxipèlag amb Insulíndia. Uns altres grups d’illes són les Calamian, les Cagayan i les Batan. La capital és Manila.
La geografia física Morfològicament, les Filipines són el resultat de moviments orogènics recents Hi abunden els sectors muntanyosos i els fenòmens volcànics, i hi són escasses les planes, només litorals i de sedimentació recent Les direccions predominants de l’arxipèlag N-S al nord de Luzon i NW-SE a la resta corresponen a les direccions estructurals del plegament alpí Luzon és formada per tres serralades la Sierra Madre, a l’est, la Cordillera Central, amb altituds superiors als 2000 m Pulog, 2924 m, amb la depressió tectònica de la vall del Cagayan, riu principal de l’illa, entre ambdues…
fossa de les Filipines
Fossa marina
Fossa de l’oceà Pacífic que voreja, per l’oest, la mar de les Filipines.
De forma estreta i allargada, té una profunditat màxima de 10 541 m, una de les més grans del món
Cordillera Volcánica
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Cordillera_Volcanica.jpg)
Cordillera Volcánica Vista del Popocatépetl
Russ Bowling (CC BY 2.0)
Serralada
Serralada del centre-sud de Mèxic, que s’estén en direcció E-W fins al Pacífic, formada per roques eruptives (riolita, andesita, basalt, etc.).
Hi ha els cims més alts de Mèxic Orizaba 5700 i Popocatépetl 5452 Té vulcanisme actiu