Resultats de la cerca
Es mostren 1863 resultats
Berrús
Despoblat
Despoblat del municipi de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre), a l’extrem occidental del terme.
L’antiga església parroquial de Santa Magdalena, a la dreta de l’Ebre, prop de la confluència amb el Matarranya, és tot el que quedava del lloc fins a la construcció de la presa de Riba-roja
Benissanet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació D’una extensió de 23,12 km 2 , el municipi de Benissanet s’estén a la dreta de l’Ebre, per una franja irregular, estreta i allargada entre el riu, a llevant, i la serra de Cavalls, a ponent la serra de la Torre, contrafort nord-oriental de la serra de Cavalls, assoleix els 450 m a la Roca del Pebre A tramuntana el terme limita amb el de Móra d’Ebre, a llevant amb Tivissa, a migdia amb Ginestar, Miravet la divisòria passa, en part, pel camí de les Comes i el Pinell de Brai Terra Alta, al SW amb Gandesa i a ponent amb Corbera d’Ebre aquests dos darrers municipis també de…
Batangas
Ciutat
Ciutat de la regió de Luzon Central, a l’illa de Luzon, Filipines.
Pesqueres, indústries alimentàries refineries de sucre i refineria de petroli Té port i estació terminal de ferrocarril
illes Batan
Arxipèlag
Grup de petites illes de les Filipines, al nord de l’illa de Luzon, que constitueix la província administrativa de Batanes.
Des d’un punt de vista geomorfològic hi són distingits dos tipus d’illes el grup oriental, de materials volcànics, i el grup occidental, amb predomini de calcàries i sovint amb esculls corallins, separats ambdós per una dislocació de direcció NE-SW que corre entre les illes de Sabtang i Ibahos El clima és càlid i molt plujós prop de 4 000 mm les illes són afectades pel monsó del sud-est, l’alisi del nord-est i els tifons La població es concentra a les planes litorals els recursos econòmics són l’agricultura arròs i blat i les mines de carbó La ciutat principal és Basco, on hi ha un aeroport
Basilan
Illa
Illa del sud de les Filipines, separada de la península de Zamboanga per l’ estret de Basilan
.
Gaudeix d’una certa autonomia Hi ha agricultura de plantació cautxú, cocoters, cafè, explotació forestal i indústria de la fusta
Basilan
Ciutat
Ciutat de les Filipines, a l’illa de Basilan.
És un mercat agrícola, i hi ha indústria de la fusta
mar de la Xina Meridional
Mar
La més gran de les mars litorals de l’oceà Pacífic.
S’estén al llarg de la costa sud-est de la Xina i d’Indoxina, des de Taiwan, al N, fins a Sumatra, al S L’estret de Formosa la comunica amb la mar de la Xina Oriental, i el de Malaca, al SW, amb l’oceà Índic, i al NE és unida a l’oceà Pacífic per l’estret de Luzon Té una profunditat mitjana d’uns 1100 m, i la màxima és d’uns 5400 m, al NW de Luzon És sotmesa a la força dels monsons del NW a l’hivern i del SE a l’estiu A la seva costa hi ha nombrosos golfs És una zona rica en recursos pesquers, i en el fons marí podria haver-hi recursos miners importants especialment hidrocarburs Per la seva…
mar de les Filipines
Mar
Part de l’oceà Pacífic compresa entre les illes de Luzon Samar i Mindanao al SW, les Carolines al SE, les Marianes a l’E, les illes Bonin i Volcano al NW, les illes japoneses de Honshū, Shikoku i Kyūshū al N i l’illa de Taiwan a l’extrem occidental.
És vorejada, a l’W, per la llarga i estreta fossa de les Filipines
Sud-est asiàtic
Regió
Nom donat a la regió asiàtica que comprèn Indoxina, la península de Malaca, la major part d’Insulíndia i les Filipines.
Inclou els estats de Myanmar, Tailàndia, Cambodja, Laos, Vietnam, Singapur, Malàisia, Indonèsia, Brunei i les Filipines El terme és sobretot d’ordre geopolític i, des dels anys vuitanta, com més va més econòmic, per tal com diversos d’aquests estats han aconseguit en pocs anys un desenvolupament accelerat gràcies a una alta competitivitat, creixement que s’emmarca políticament en règims autoritaris L’ASEAN és l’organisme internacional que agrupa aquests estats, bé que no tots hi són representats
Insulíndia
Regió
Nom donat al grup d’illes del SE asiàtic situat al S de la mar de la Xina Meridional, entre la península de Malaca, Taiwan i Austràlia.
Forma un doble arc còncau vers Austràlia l’arc interior és constituït per les Illes Grans de la Sonda Sumatra, Java, Cèlebes i Borneo i de les Filipines l’arc extern és constituït per les Illes Petites de la Sonda i les Moluques Políticament comprèn Indonèsia excepte Nova Guinea, les Filipines, una part insular de Malàisia, Timor i Brunei