Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
Luzon Central
Divisió administrativa
Regió de les Filipines.
Formada per les províncies de Bataan, Bulacan, Nueva Ecija, Pampanga, Tarlac i Zambales La ciutat més important és Cabanatuan
Ilocos
Divisió administrativa
Regió de les Filipines.
És formada per les províncies d’Abra, Benguet, Ilocos del Nord, Ilocos del Sud, la Unión, Mountain i Pangasinan
Bicol
Divisió administrativa
Regió de les Filipines.
Formada per les províncies d’Albay, Camarines del Nord, Camarines del Sud, Catanduanes, Masbate i Sorsogon La ciutat més important és Legaspi
Visayas Orientals
Divisió administrativa
Regió de les Filipines.
Formada per les províncies de Leyte, Leyte Meridional, Samar Occidental, Samar Oriental i Samar Septentrional La ciutat més important és Tacloban 153 068 h 1994
Sulu
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar de Sulu, al SW de les Filipines, de les quals forma part políticament.
La capital és Jolo 52 429 h 1980 És de formació volcànica, amb nombrosos cons volcànics, en gran part apagats, i el litoral és circumdat d’esculls de natura corallina S'estén des del SW de Mindanao fins a prop de la costa oriental de Sabah Malàisia Les illes més important són les de Jolo, Tawitawi, Sanga Sanga, Sibutu, Siasi i Cagayan Sulu L’agricultura produeix arròs, mandioca, cocos i fruites tropicals Com a activitat marina hi ha pesca de perles Hi ha també ramaderia de bestiar boví
serra d’Espadà
© Fototeca.cat
Serra
Una de les terminacions orientals dels sistema Ibèric que, dins les regions de Sogorb i Castelló de la Plana, fan de divisòria d’aigües entre les valls mitjanes del Millars i el Palància.
És essencialment un anticlinal triàsic amb l’eix constituït per gresos rogencs del buntsandstein i els flancs per calcàries desmantellades del muschelkalk , amb bossades de carnioles cap a migdia, descansant damunt les margues del keuper En direcció NW-SE s’enlairen els cims més importants pic de la Ràpita 1103 m alt, on culmina la serra, vèrtex geodèsic d’Espadà 1039 m, de primer ordre, i el pic d’Espadà o el Salt de la Pastora 1099 m, on confinaven fins el 1956 les diòcesis de Tortosa E, Sogorb SW i un enclavat de la de València NW Cap a mar, després del pic de la…
Luzon
Illa
Illa de les Filipines, al N de l’arxipèlag.
És situada entre el Pacífic, a l’E, i la mar de la Xina Meridional, a l’W, i separada de Taiwan, al N, per l’estret de Luzon El N de l’illa és muntanyós, més elevat a la part central —on presenta un conjunt de muntanyes plegades, el massís central, orientades de N a S muntanya de Pulog, 2 928 m— que a la part oriental, amb la Sierra Madre Cetaceo, 1 834 m a la part occidental hi ha les muntanyes de Zambales El S és format per un conjunt de penínsules Batangas al S i Camarines al SE El clima és tropical, amb estació seca i fresca d’octubre a març el monsó hi porta pluges la resta…
mar de la Xina Meridional
Mar
La més gran de les mars litorals de l’oceà Pacífic.
S’estén al llarg de la costa sud-est de la Xina i d’Indoxina, des de Taiwan, al N, fins a Sumatra, al S L’estret de Formosa la comunica amb la mar de la Xina Oriental, i el de Malaca, al SW, amb l’oceà Índic, i al NE és unida a l’oceà Pacífic per l’estret de Luzon Té una profunditat mitjana d’uns 1100 m, i la màxima és d’uns 5400 m, al NW de Luzon És sotmesa a la força dels monsons del NW a l’hivern i del SE a l’estiu A la seva costa hi ha nombrosos golfs És una zona rica en recursos pesquers, i en el fons marí podria haver-hi recursos miners importants especialment hidrocarburs Per la seva…
Panay
Illa
Illa de les Visayas, Filipines, situada entre Mindoro i Negros.
La capital és Iloilo Consta d’una vasta plana central flanquejada per serralades a les costes oriental i occidental Densament poblada, sobretot la plana central i la costa oriental, on es troba la capital Conreu intensiu d’arròs Té també coure La indústria és de tipus artesanal i de transformació de productes agrícoles