Resultats de la cerca
Es mostren 1203 resultats
poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria
Antic poblat sobre un turó (269 m alt.) del municipi de Llíria (Camp de Túria), prop de la ciutat, que correspon a l’antiga Arse o Edeta ibèrica, principal ciutat indígena en l’època de la conquesta romana.
El poblat ibèric ocupa la part alta i el vessant del turó Sembla que fou el nucli urbà més important dels edetans Fou destruït el 215 aC per Sertori, que fundà Laurum més avall, on es troba l’actual Llíria L’any 1934 s’hi iniciaren excavacions, efectuades pel servei d’investigació prehistòrica de la diputació de València dirigides per Lluís Pericot, IBallester i DFletcher, que han donat materials ibèrics molt importants ara al Museu de Prehistòria de València, especialment ceràmica pintada, de l’estil narratiu dit d' Oliva-Llíria , sovint amb inscripcions Sembla que el poblat ja existia al s…
Sant Miquel de Llíria
Sant Miquel de Llíria
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Monestir
Santuari
Monestir i santuari del municipi de Llíria (Camp de Túria), bastit al cim (269 m alt.) del puig de Sant Miquel de Llíria, que domina, pel S, la ciutat, on es troben les ruïnes de l’antiga Edeta ibèrica poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria).
El primer beateri femení fou fundat pel rei Jaume II entorn del 1310 Les beates habitaven en petites celles individuals i es dedicaven a treballs manuals i a l’ensenyament de noies El rei Martí el protegí i el 1406 fixà en quinze el nombre de beates Aquestes no feien vots especials i només tenien clausura de nits Els francesos 1811 i més tard el carlí Cabrera 1836 es refugiaren a Sant Miquel El lloc, que havia estat fortificat, fou en part demolit i reedificat també en part a la fi del segle XIX En l’exclaustració del 1835, les beates en foren foragitades però, atès el seu caràcter de…
Sant Gabriel
Barri
Barri obrer d’Alacant (Alacantí), al S de la ciutat, vora la mar.
La parròquia fou erigida el 1947
castell de Sant Ferran
Història
Fortalesa bastida en 1809-12 al NW de la ciutat d’Alacant (Alacantí), al Tossal (88 m alt.), amb motiu de la guerra del Francès, per a la protecció del Baver.
La decisió fou de la junta de guerra d’Alacant i l’obra fou dirigida per l’enginyer Pablo Ordovas No tingué mai importància militar i el 1912 fou adquirit per l’ajuntament d’Alacant, que ha urbanitzat els voltants com a parc Al peu, al vessant del nord, hi ha l’hipòdrom
Sant Blai
Barri
Barri obrer d’Alacant (Alacantí), que sorgí vora l’antic cementiri de Sant Blai, desaparegut, a ponent de la ciutat, entre el que fou barranc de Sant Blai i l’estació del ferrocarril de Madrid.
El 1952 fou erigida la parròquia de Sant Blai Des de fa alguns anys s’hi celebren unes festes de moros i cristians
serra del Rontonar
Serra
Alineació muntanyosa, al límit entre l’Alcoià (Benifallim) i l’Alacantí (la Torre de les Maçanes), que culmina a 1 252 m.
Romblon
Illa
Illa de les Filipines, a la mar de Sibuyan, entre les illes de Sibuyan i Tablas, a la regió de Tagalog Meridional.
La capital és Romblon
penya Roja
Cim
Cim (1 226 m alt.) de la serra que separa la foia de Castalla (Tibi, Alcoià) de la Xixona (Alacantí), al sud de la serra del Quarter.
raval Roig
Barri
Barri d’Alacant (Alacantí), un dels més característics de la ciutat antiga, al vessant sud-oriental del Bemacantil; el carrer principal es troba damunt la muralla feta fer per Felip III i domina la platja del Postiguet, entre l’antic Portal Nou i l’església del Socors.
Era, originàriament, un barri de pescadors