Resultats de la cerca
Es mostren 1160 resultats
Sant Pere d’Albaida
Sant Pere d’Albaida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida situat a banda i banda del riu d’Albaida, entre les confluències amb el riu de Micena i amb el barranc dels Pilarets, en el centre de la vall, amb un relleu suaument ondulat; per això, la major part de la terra es conrea com a secà, dedicat quasi per complet a la vinya per a raïm de taula; també hi ha oliveres i cereals.
El regadiu es limita a una petita horta vora el riu, amb un règim eventual de 15 ha d’hortalisses No hi ha activitat ramadera ni industrial La població ha conegut una forta estabilitat, a l’igual de la comarca, al llarg del s XIX, fins que a partir del 1920 ha baixat fortament, com els petits pobles agraris de la comarca, en contrast amb els pobles industrials El poble 35 h agl 2006, santperencs o sentperencs 172 m alt és 1 km a l’esquerra del riu, sobre un petit turó i amb una carretera local que l’uneix a la de València a Alacant per Alcoi Tenia al principi del s XVI 13 cases i pertangué a…
Sant Crist del Calvari
Santuari
Santuari del municipi de Bocairent (Vall d’Albaida), aturonat al nord de la vila, a 720 m alt..
La imatge del Sant Crist fou tallada per Joan de Sales el 1537, any de construcció de l’església El 1541 hi fou fundat un beateri, suprimit el 1622
Rugat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al peu dels contraforts septentrionals de la serra de Benicadell, a l’extrem sud-oriental de la comarca.
És drenat per barrancs afluents al riu Vernissa El relleu, suau i ondulat, s’alça bruscament al sector meridional, pròxim a la serra de Benicadell Els conreus ocupen tres quartes parts del terme predomina el secà vinya, oliveres, arbres fruiters, cereals el regadiu 24 ha, destinat a hortalisses i tarongers, aprofita l’aigua de fonts i pous L’augment demogràfic, accelerat des del començament del s XX, s’estancà a partir de l’any 1940 El poble 154 h agl 2006, rugatins 296 m alt és al sector més pla, a la vora de la carretera d’Almansa a Gandia L’església és dedicada a la Mare de Déu de la…
Rosamont
Despoblat
Despoblat del municipi de Quatretonda (Vall d’Albaida).
En resta la seva església Sant Martí
Romblon
Illa
Illa de les Filipines, a la mar de Sibuyan, entre les illes de Sibuyan i Tablas, a la regió de Tagalog Meridional.
La capital és Romblon
Pécs
Vista de la ciutat de Pécs
© Hoffer Gábor / Stock.xchng
Ciutat
Capital del megye de Baranya, Hongria, i alhora districte urbà independent, al SW del país.
Població comercial i industrial, té manufactures ceràmiques, del cuir i de productes alimentaris Jaciments d’hulla i d’urani descobert el 1950 Bisbat catòlic Universitat Antiga ciutat romana, fou durant tota l’edat mitjana la població més important del regne hongarès Experimentà una sensible decadència durant la dominació turca 1541-1687, de la qual es revifà gradualment amb l’entrada de colons alemanys 1681 i sobretot en esdevenir ciutat lliure d’Hongria 1780
Pasay
Ciutat
Ciutat de l’illa de Luzon, Filipines.
Ciutat satèllit de Manila, forma la seva àrea metropolitana Centre residencial Té aeroport internacional
Parçons
Masia
Antic lloc i masia del municipi d’Aielo de Malferit (Vall d’Albaida), a l’W de la vila.
Era una antiga alqueria islàmica
Parañaque
Ciutat
Ciutat de l’illa de Luzon, Filipines, situada a la costa SE de la badia de Manila.
L’expansió urbana de Manila l’ha convertit en suburbi meridional d’aquesta ciutat Té l’aeroport internacional de Manila a l’E, en una antiga base militar aèria dels EUA De llarga tradició pels brodats a mà, que actualment continuen amb caràcter d’indústria domèstica, també la pesca hi és activitat important
Panay
Illa
Illa de les Visayas, Filipines, situada entre Mindoro i Negros.
La capital és Iloilo Consta d’una vasta plana central flanquejada per serralades a les costes oriental i occidental Densament poblada, sobretot la plana central i la costa oriental, on es troba la capital Conreu intensiu d’arròs Té també coure La indústria és de tipus artesanal i de transformació de productes agrícoles