Resultats de la cerca

És un port turístic i comercial i un centre exportador de tabac, cafè, espècies, copra i palma de coco Hi ha fàbriques de ciment Centre d’ensenyament superior

És el mercat d’on surten el tabac, el te i l’oli de palma procedents d’unes extenses plantacions agrícoles És centre de l’obra d’evangelització realitzada entre els bataks batak

És situada a la costa N de l’illa, a la desembocadura del Surabaya, que pren el nom de Kali-Mas, a l’estret de Madura Important port d’exportació sucre, cafè, oli de palma, espècies, tabac, petroli i cautxú i d’importació maquinària i productes manufacturats És la segona ciutat del país i un gran nucli industrial metallúrgia, indústria mecànica, de maquinària, de muntatge d’automòbils, química, tèxtil, del ciment i alimentària, drassanes i refineria de petroli Base naval de la marina indonèsia

És situada a l’oest de l’illa de Java, prop de l’embocadura del riu Tjiliwung Fundada el 1619 pels holandesos amb el nom de Batàvia , prengué el nom actual el 1945, i és capital des del 1950 S’estén uns 15 km al sud del vell port i barri comercial de Jakarta Raya, construït el 1808 en ésser destruïda la ciutat vella i on actualment hi ha el centre de negocis per l’est arriba fins al vell suburbi de Jatinegara, i pel sud, fins al nou de Kebajoran Baru Els barris residencials, d’uns 10 km d’extensió, presenten encara una considerable mescla d’establiment de caràcter rural i de desenvolupament…

Situació i presentació S’estén pel sector sud-oriental de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre i amb les Garrigues Limita amb els termes segrianencs de Torrebesses NE, Sarroca de Lleida NE, Aitona N, Seròs W i Maials SW, amb el de Flix Ribera d’Ebre al S i amb el garriguenc de la Granadella a l’E El terme forma part morfològicament de les plataformes garriguenques, i el poble marca l’interfluvi entre les valls dels barrancs afluents al Segre la vall d’Adar –on hi ha les restes d’aquest antic poble–, que aflueix a aquest riu a través de la vall de Carratalà, al sector NW de l’extens terme…

La geografia La part plana del municipi és constituïda per dipòsits alluvials, quaternaris les zones muntanyoses, en part aïllades, situades sobretot al NW i al S del terme, són formades de materials calcaris mesozoics, que a l’extrem meridional són en contacte amb les laves traquítiques del Logudor Diversos cims ultrapassen els 300 m el més elevat és el mont Dolla 437 De S a N, el litoral es desplega en una costa d’uns 90 km, des del cap de Pòllina fins passada la punta de la Guixera, on hi ha una setena part de platges i la resta és rocosa La primera part, fins a la ciutat de l’Alguer, té…

La geografia física Indonèsia és una prolongació del continent asiàtic, al qual és unida per la plataforma de la Sonda 50-200 m de profunditat, que arriba fins a Sumatra, Java i Borneo, i hi afloren nombroses illes a causa de l’activitat volcànica Al S de la plataforma, Indonèsia forma garlandes d’illes muntanyoses que s’estenen a 4500 km aquesta estructura és conseqüència de la unió del sistema alpí i el geosinclinal circumpacífic en un espai sotmès a les compressions exercides per les masses continentals asiàtica i australiana Indonèsia és enquadrada per profundes fosses marines la mar de…

Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca del terme s’interna vers migdia entre els municipis…