Resultats de la cerca

Mercat agrícola cotó i blat i centre comercial Indústries alimentàries i d’artesania

La capital és Lāhaur Densament poblada, amb grans ciutats Rāwalpindi, Faisalabad, Multān, Islāmābād, es dedica als conreus blat, cotó, arròs i canya de sucre i a la ramaderia ovins i camells Té carbó i petroli al nord Indústria tèxtil, del ciment i química

La geografia L’agricultura és la principal activitat econòmica 40% del PIB i prop del 50% de la població activa el 1992, però és molt perjudicada pels ciclons que periòdicament devasten l’arxipèlag El 43% de la superfície és conreat, bàsicament amb plantacions de cocos —principal producte de l’exportació—, taros, mangos, alvocats, etc La ramaderia porcs i aviram és destinada al consum domèstic Hom explota també el bosc 47% de la superfície i la pesca té importància per al consum interior La indústria és molt poc desenvolupada 18% del PIB i prop del 4% de la població activa el 1993 malgrat l’…

Consta de sis illes i nombrosos illots formats pels pics emergits d’una serralada volcànica El terreny és molt accidentat a les regions centrals, cobertes de bosc dens equatorial pràcticament impenetrable El clima és equatorial, temperat per la mar, amb altes temperatures i pluges abundants tot l’any més de 5 000 mm El 1830 un missioner anglès, John Williams, les visità, i des d’aleshores les Samoa han estat en contacte amb l’Occident A la fi del s XIX, Alemanya, la Gran Bretanya i els EUA obtingueren certs privilegis per a llurs súbdits a la Samoa Occidental Una comissió especial fou…

Situada al peu de l’Himàlaia, és una important ciutat militar, per la seva situació, perquè controla les rutes entre la zona muntanyosa i la vall de l’Indus A més d’un actiu comerç de productes agrícoles, ha desenvolupat diverses indústries tèxtil, alimentària, siderúrgica, mecànica, elèctrica, química, i posseeix una refineria de petroli Destruïda per una invasió dels mongols s XVI i ocupada per una branca dels sikhs 1765, aquests s’hi reteren després de la batalla de Gujarāt 1849 El 1919 els britànics hi signaren el tractat d’independència d’Afganistan

Neix als contraforts nord-occidentals de l’Himàlaia Índia i desemboca més avall de Lāhaur en el riu Chenāb

Important centre comercial i de comunicacions situat a l’extrem septentrional de la vall de Shal, a 1675 m d’altitud, en un emplaçament estratègic que domina els passos de Bolān i Khojak, prop de la frontera amb l’Afganistan Manté relacions comercials amb l’Afganistan occidental, l’Iran oriental i part de l’Àsia Central Té indústria tèxtil del cotó, refineria de sofre, materials de construcció, central termoelèctrica i conserves de fruites Centre d’ensenyament superior Universitat de Balutxistan, fundada el 1970 És també centre d’estiueig

La geografia Àrea de relleu complicat, hom hi distingeix, de NE a SW, sis subregions les muntanyes del Karakoram, amb nombrosos cims de més de 7000 m la vall de l’ Indus , que corre en direcció SE-NW i baixa de 4200 m fins a 1200 les muntanyes de l’ Himàlaia , que s’estenen parallelament a la vall de l’Indus la vall del Caixmir , conca alluvial d’uns 130 km de llargada i 40 km d’amplada, drenada pel riu Jhelum i amb centre a la ciutat de Srīnagar les muntanyes del Pir Panjal, que atenyen 4500 m i una part de la plana del Panjab Mentre que a les muntanyes altes predominen el clima i la…

Situada a la vora esquerra del riu Rāvi, al NE del país La part vella de la ciutat, murallada, conserva nombrosos monuments mesquita de Bādšāhi i mausoleu del Gran Mogol És un gran mercat agrícola, amb installacions industrials recents tèxtils, químiques, metallúrgiques, de calçat, tabac, i de material elèctric i ferroviari Seu de la universitat més important del país, fundada el 1882 Nus de comunicacions i aeroport

És una plana ondulada travessada pel curs superior de l’Indus i envoltada per les serralades de l’Indus i de Zāskār al S, i el Karakoram al N La ciutat més important és Leh A l’Índia, fins el 2019 formà part de l’estat de Jammu i Caixmir, del qual fou segregat per constituir el territori de la Unió de Ladākh Al Pakistan i a la Xina ,forma demarcacions especials reclamades per l’Índia El 1962 hi tingué lloc una breu guerra entre l'Índia i la Xina després de la qual l'Índia perdé un sector del territori L'enfrontament armat entre ambdós estats tornà a produir-se al juny del 2020