Resultats de la cerca
Es mostren 1600 resultats
Rudnyj
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Kustanaj, al Kazakhstan, a la riba esquerra del riu Tobol.
Fou creada el 1957, en iniciar-se l’explotació del mineral de ferro i la construcció del complex Sokolov-Sarbajsk Hi ha una filial de l’institut politècnic del Kazakhstan i escoles industrial i pedagògica
Pavlodar
Ciutat
Capital de la província homònima, al Kazakhstan.
Situada a la plana del riu Irtyš, on té un port Fundada el 1720, és actualment un centre d’indústria transformadora tractors, alumini, drassanes, pneumàtics i reparació d’automòbils, formigó armat, etc Té tres centrals tèrmiques i és també un nucli d’indústria alimentària i lleugera
regió de Requena
Regió ponentina del País Valencià, de parla castellana, que comprèn la Canal de Navarrés, la Foia de Bunyol, la Plana d’Utiel i la Vall de Cofrents.
Coincideix aproximadament amb la conca mitjana del Xúquer i, a més, un sector de la conca del barranc de Xiva Històricament estigué dividida entre el Regne de València governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer i el de Castella Plana d’Utiel Però la divisió provincial del 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d’Aiora, Énguera, Requena, Xiva, i part dels d’Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva els antics d’Énguera i Alberic Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins…
El Reatillo
Caseria
Caseria del municipi de Setaigües (Foia de Bunyol), a l’extrem nord-oriental del terme, al límit amb els de Xera i Requena (Plana d’Utiel).
Darkhan
Ciutat
Ciutat de Mongòlia, que constitueix un ajmag
.
Centre industrial central tèrmica, indústria tèxtil i alimentària
Ču
Riu
Riu de l’Àsia Central, al Kazakhstan (1 030 km).
Neix a les muntanyes Džumgoltau i flueix en direcció est, vers la conca del llac Issyk, del qual fou anteriorment l’emissari, on pren la direcció general SE-NW Drena les muntanyes dels Kirguisos i les Kungej-Alatau En arribar a la conca endorreica de l’estepa de Betpak-Dala, es perd prop del llac Akžajkyn De règim nival, recull les aigües de desglaç d’uns 800 km 2 de glaceres, amb mínim d’hivern
serra de les Cabrelles
Serra
Alineació muntanyosa (963 m alt.) formada per un sinclinal cretaci elevat d’orientació general NW-SE, al sud de la serra d’El Tejo, al límit entre la Foia de Bunyol (Setaigües) i la Plana d’Utiel (Requena), frontera històrica entre el País Valencià i Castella.
En la guerra del Francès les tropes del mariscal Moncey 8 000 homes hi derrotaren les tropes de voluntaris inexperts que intentaven de defensar València el 24 de juny de 1808, dies després d’una primera derrota al pont de Pajazo, damunt el Cabriol Hom anomena carretera de les Cabrelles la carretera de València a Madrid per Requena
serra d’El Caballón
Vista de la serra d'El Caballón
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Serra
Alineació muntanyosa (827 m alt.) de la Foia de Bunyol, dins el terme de Dosaigües, que separa les aigües del Xúquer i del riu Magre.