Resultats de la cerca
Es mostren 1512 resultats
golf de Sant Jordi
Golf marí
Entrant de la costa del Principat originat per la inflexió que ha produït el desenvolupament del delta de l’Ebre en el sector de la costa comprès entre el coll de Balaguer i l’antic castell de Sant Jordi d'Alfama (que li ha donat nom) i la desembocadura de l’Ebre (actualment l’illa de Buda i el cap de Tortosa).
El fons del golf és format per la badia de l’Ampolla a l’inici del delta i el port del Fangar format al flanc del delta pel creixement de la península sorrenca del Canalot
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Rudnyj
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Kustanaj, al Kazakhstan, a la riba esquerra del riu Tobol.
Fou creada el 1957, en iniciar-se l’explotació del mineral de ferro i la construcció del complex Sokolov-Sarbajsk Hi ha una filial de l’institut politècnic del Kazakhstan i escoles industrial i pedagògica
golf de Roses
Badia de Roses
© Fototeca.cat
Golf marí
Golf de la costa de l’Alt Empordà, obert entre la península del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca.
L’Oligocè que arriba fins a Figueres és recobert des d’aquesta ciutat a la mar pels alluvions de la Muga i del Fluvià, que desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries que ocupa tot l’interior del golf, a 3 km un de l’altre Havia estat una zona pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus en un principi d’arròs en bona part Té una obertura de 15 km 18 a l’interior i una profunditat de 7 km Antic lloc obert a les relacions marítimes les poblacions gregues de Rodes a la badia de Roses i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han estat succeïdes…
Pelagònia
Geografia històrica
Antiga regió de la Macedònia septentrional, que correspon actualment a la vall del Crna Reka, afluent del Vardar, a la República de Macedònia.
La capital fou Heraclea, l’actual Bitola El 1259 Joan Paleòleg hi vencé el príncep d’Acaia, Guillem II
Pavlodar
Ciutat
Capital de la província homònima, al Kazakhstan.
Situada a la plana del riu Irtyš, on té un port Fundada el 1720, és actualment un centre d’indústria transformadora tractors, alumini, drassanes, pneumàtics i reparació d’automòbils, formigó armat, etc Té tres centrals tèrmiques i és també un nucli d’indústria alimentària i lleugera
Prilep
Ciutat
Ciutat de Macedònia, al NE de la Pelagònia.
És un important centre de producció i d’elaboració de tabac Antiga capital de Sèrbia, la ciutat vella, amb les seves mesquites i els seus carrerons, té un caire oriental
Prespa
Llac
Llac de la península Balcànica, que al N confina amb la República de Macedònia, al SE amb la Macedònia grega i al SW amb Albània.
És situat a 853 m d’altitud
Ču
Riu
Riu de l’Àsia Central, al Kazakhstan (1 030 km).
Neix a les muntanyes Džumgoltau i flueix en direcció est, vers la conca del llac Issyk, del qual fou anteriorment l’emissari, on pren la direcció general SE-NW Drena les muntanyes dels Kirguisos i les Kungej-Alatau En arribar a la conca endorreica de l’estepa de Betpak-Dala, es perd prop del llac Akžajkyn De règim nival, recull les aigües de desglaç d’uns 800 km 2 de glaceres, amb mínim d’hivern