Resultats de la cerca
Es mostren 1605 resultats
Rudnyj
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Kustanaj, al Kazakhstan, a la riba esquerra del riu Tobol.
Fou creada el 1957, en iniciar-se l’explotació del mineral de ferro i la construcció del complex Sokolov-Sarbajsk Hi ha una filial de l’institut politècnic del Kazakhstan i escoles industrial i pedagògica
Pavlodar
Ciutat
Capital de la província homònima, al Kazakhstan.
Situada a la plana del riu Irtyš, on té un port Fundada el 1720, és actualment un centre d’indústria transformadora tractors, alumini, drassanes, pneumàtics i reparació d’automòbils, formigó armat, etc Té tres centrals tèrmiques i és també un nucli d’indústria alimentària i lleugera
Paso de Los Vientos
Estret marí
Estret que separa la costa oriental de Cuba i la punta nord-occidental d’Haití, a l’Amèrica Central, i comunica l’oceà Atlàntic i la mar Carib.
Té 77 km de longitud
Pula
Ciutat
Ciutat de Croàcia, al S de la península d’Ístria.
Indústries mecàniques, tèxtils i alimentàries És base naval i centre de turisme concentrat a l’illa d’Uljanik Bisbat catòlic Antiga colònia romana Pietas Iulia , la població fou successivament possessió dels bizantins 539 i dels francs 788 i capital del marquesat d’Ístria Després pertangué a Venècia 1150, a Àustria 1850 i a Itàlia 1920 i fou incorporada a Iugoslàvia el 1947
Santa Clara
Ciutat
Capital de la província de Villa Clara, Cuba.
Centre d’una rica regió agrícola canya de sucre, cafè, cereals, fruiters i ramadera, té indústries càrnies, sucreres i del tabac
San Miguel del Padrón
Ciutat
Ciutat de la província de l’Havana, Cuba.
Antic centre comercial i manufacturer en un districte sucrer i lleter, amb l’expansió de l’Havana ha esdevingut part de l’àrea metropolitana de la capital
Salona
Ciutat antiga
Antiga colònia de la Dalmàcia (prop de l’actual llogaret de Solin, a la República de Croàcia), centre de convenis mercantils entre els elements indígenes, els colonitzadors grecs i els comerciants romans.
Durant l’Imperi, fou capital de la província romana de la Dalmàcia Comunicada amb les mines de ferro de Bòsnia, el seu port tingué un tràfic comercial molt gran Seu d’una antiga comunitat cristiana, que adquirí un notable desenvolupament, fou envaïda al s VII pels àvars i després pels eslaus