Resultats de la cerca
Es mostren 4447 resultats
Penedes
Veïnat
Veïnat disseminat del municipi de Llagostera (Gironès), al NE del terme, a la capçalera de la riera de Banyaloques.
L’antiga parròquia de Sant Hipòlit esdevingué sufragània de la de Llagostera Hi ha fonts d’aigües medicinals aigua de Penedes , bicarbonatada, càlcica i ferromanganosa Entre les diverses masies destaca can Llambí, que posseeix un dels principals patrimonis surers de la comarca
la Pena Roja
Cim
Cim (1 029 m) dels Motllats, a l’extrem N de l’altiplà, limitat en bona part per una cinglera que domina la vall del riu Brugent, dins el terme de Capafonts (Baix Camp).
Pelai
Barri
Barri perifèric de Reus (Baix Camp), a l’W del centre urbà, format per cases petites habitades principalment per població immigrant.
Manca dels principals equipaments d’infraestructures i serveis
Pedrós
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi d’Albatàrrec (Segrià), al SE del poble, vora el canal d’Urgell.
Pedret
L’antic hospital de Sant Llàtzer
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Raval
Raval de la ciutat de Girona, a la dreta de l’Onyar, enfront de la seva confluència amb el Ter, al vessant sud-oest de Montjuïc.
Es formà a la sortida de l’antic portal de Santa Maria o de França Documentat des del segle XII, el 1420 s’hi cobraven els drets de portes i pas de bestiar Des del segle XIV hi hagué la capella de Sant Jaume, al costat de l’hospital de lleprosos de Sant Llàtzer segle XII Hi ha també el santuari de la Mare de Déu del Pilar, que ja el 1528 era l’església del convent dels agustins i que, sobretot al segle XVII, fou centre d’atracció de la comarca A la segona meitat del segle XIX s’hi installà la fàbrica de paper continu L’Aurora
Pavlodar
Ciutat
Capital de la província homònima, al Kazakhstan.
Situada a la plana del riu Irtyš, on té un port Fundada el 1720, és actualment un centre d’indústria transformadora tractors, alumini, drassanes, pneumàtics i reparació d’automòbils, formigó armat, etc Té tres centrals tèrmiques i és també un nucli d’indústria alimentària i lleugera
Paretdelgada
Caseria
Caseria de poblament disseminat del municipi de la Selva del Camp, Baix Camp.
El seu origen sembla posterior al 1165 és esmentat ja el 1200 Una llegenda tardana atribueix a un pastor la troballa de la imatge Des del seu origen fou servit per donades, reemplaçades el 1615 per una família d’ermitans Fracassaren dos intents de crear-hi un priorat canonical el 1384 i el 1546 El santuari és format per un conjunt d’edificacions església, porxo, casa de l’ermità, cavallerisses i altres dependències construïdes en gran part al s XVI, bé que l’església té una part dels s XIII i XIV i fou ampliada en 1739-46 amb una capella i un cambril barrocs dedicats a la Mare de Déu de la…
les Pardinyes
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), dividida entre les Pardinyes Altes (on hi havia la parròquia de Sant Gili) i les Pardinyes Baixes, situada al N del Sas.