Resultats de la cerca
Es mostren 1956 resultats
Sant Salvador de Margalef
Ermita
Ermita del municipi de Margalef (Priorat), construïda al s XVI dins una enorme espluga, al vessant N del Montsant.
Sant Pau de la Figuera
Ermita
Ermita del municipi de la Figuera (Priorat), a l’W del poble, on és venerada la imatge de la Mare de Déu de la Mola.
Sant Joan del Codolar
Ermita
Ermita del municipi de Cornudella de Montsant (Priorat), als vessants del Montsant, a la capçalera del barranc de Sant Joan
, afluent per l’esquerra del riu de Siurana.
És un petit edifici, ampliat al s XIX, esmentat des del 1604 al costat hi ha la casa dels ermitans i una font entre grans còdols Al peu del barranc hi ha la petita capella de Sant Joan Petit És lloc de molta devoció s’hi celebraven processons des de Cornudella
mas de Sant Blai
Masia
Masia del municipi de la Morera de Montsant (Priorat), a l’E del poble, a l’indret on hi havia hagut l’antic monestir cistercenc de Bonrepòs
.
En extingir-se la comunitat, esdevingué granja dels cartoixans d’Escaladei Vora el mas, formant part del mateix edifici, hi ha l' ermita de Sant Blai
Sant Bartomeu de Fraguerau
Ermita de Sant Bartomeu, al congost de Fraguerau
© Fototeca.cat
Ermita
Ermita del municipi d’Ulldemolins (Priorat), al congost de Fraguerau, en un coster que domina, per la dreta, el riu de Montsant.
Fou fundada per fra Guerau Miquel, que hi habitava junt amb altres eremites, segon J Lladonosa, des dels volts de 1160 La zona és molt erosionada i ubèrrima, plena d’indrets batejats amb noms poètics i plens de llegenda Fra Guerau vivia en una gran balma, vora l’ermita, la construcció de la qual li és atribuïda Cap al 1192 rebé dels reis Alfons i Sança una bona part de la vall del riu de Montsant —coneguda encara com la Quadra de Fraguerau—, la zona compresa entre Sant Bartomeu i Santa Maria, que el 1210 traspassà als Balb de Lleida perquè hi fundessin un monestir El seu darrer ermità s’hi…
Santa Maria de Meià
Priorat
Priorat exempt, unit al moviment benedictí, situat al poble de Santa Maria de Meià, al municipi de Vilanova de Meià (Noguera).
Sembla ésser un monestir familiar fundat per Guillem, senyor de Meià, a la primera meitat del s XI Vers el 1050 fou desbaratat per una ràtzia musulmana, i fou refet poc després El 1080 el regia l’abat Pere i estava molt decadent per això els descendents del fundador el donaren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla de sant Benet i un abat nou El 1094 l’ardiaca barceloní Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, li féu importants donacions de béns i esglésies, base del seu territori exempt, i el transformà en monestir femení El 1170 tornava a ésser regit per un…
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Rudnyj
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Kustanaj, al Kazakhstan, a la riba esquerra del riu Tobol.
Fou creada el 1957, en iniciar-se l’explotació del mineral de ferro i la construcció del complex Sokolov-Sarbajsk Hi ha una filial de l’institut politècnic del Kazakhstan i escoles industrial i pedagògica
Pavlodar
Ciutat
Capital de la província homònima, al Kazakhstan.
Situada a la plana del riu Irtyš, on té un port Fundada el 1720, és actualment un centre d’indústria transformadora tractors, alumini, drassanes, pneumàtics i reparació d’automòbils, formigó armat, etc Té tres centrals tèrmiques i és també un nucli d’indústria alimentària i lleugera