Resultats de la cerca
Es mostren 1303 resultats
Sant Pere del Vaticà
Plaça de Sant Pere del Vaticà
© Fototeca.cat-Corel
Basílica
La més gran de les quatre basíliques majors de Roma, construïda als segles XVI-XVII, en substitució de l’antiga basílica que Constantí erigí (segle IV) sobre la tomba de sant Pere, al Vaticà.
Nicolau V 1447-1455 n'encarregà un projecte —de creu llatina— a LB Alberti, i B Rossellino —restaurador de l’església de Sant Francesc a Assís— començà a erigir el nou cor La mort del papa féu suspendre l’obra, que, en gran part, fou destruïda Juli II 1503-13 n'encarregà un nou projecte —de planta central— a Bramante i en collocà la primera pedra 1506 L’obra fou continuada i retocada successivament pels arquitectes Rafael, Peruzzi, Sangallo i, finalment, per Miquel Àngel A la mort d’aquest 1564 hi mancava només la cúpula Al començament del segle XVI, sota Sixt V, fou novament canviat el…
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Rudnyj
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Kustanaj, al Kazakhstan, a la riba esquerra del riu Tobol.
Fou creada el 1957, en iniciar-se l’explotació del mineral de ferro i la construcció del complex Sokolov-Sarbajsk Hi ha una filial de l’institut politècnic del Kazakhstan i escoles industrial i pedagògica
Rudnik
Muntanya
Sistema orogràfic de Sèrbia, a la comarca de Šumadija (1.132 m).
Jaciments de plom, zinc, amiant i bismut Hom hi ha fet importants troballes arqueològiques del temps del bronze i de l’època romana
Pavlodar
Ciutat
Capital de la província homònima, al Kazakhstan.
Situada a la plana del riu Irtyš, on té un port Fundada el 1720, és actualment un centre d’indústria transformadora tractors, alumini, drassanes, pneumàtics i reparació d’automòbils, formigó armat, etc Té tres centrals tèrmiques i és també un nucli d’indústria alimentària i lleugera
Pančevo
Ciutat
Ciutat de Vojvodina, a la república de Sèrbia, al NE de Belgrad i a l’esquerra del Danubi.
Fàbriques d’adobs químics i de productes alimentaris
Požarevac
Ciutat
Ciutat de la república de Sèrbia, 60 km al SE de Belgrad i a 12 km del Danubi.
Centre d’una rica comarca agrícola, és mercat de productes del camp i de vins Petit centre industrial Bisbat ortodox Curses de cavalls d’àmbit internacional Hi fou signat el tractat conegut amb el nom alemany tractat de Passarowitz
Raška
Geografia històrica
Antic regne de Sèrbia, establert originàriament al territori banyat pel riu homònim.
Regit per un governador dependent de Bizanci, al s XI passà sota el domini de Dioclea, país del qual s’emancipà amb Petrislav 1060-73 En crear-se el reialme serbi hi restà inclòs
Fruška
Muntanya
Muntanyes de Vojvodina, Sèrbia.
S'estenen d’oest a est per la vora dreta del Danubi Altitud màxima 539 m Jaciments de carbó a Vrdnik, Cerevic i Beočin