Resultats de la cerca
Es mostren 1268 resultats
Oral
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Kazakhstan Occidental, al Kazakhstan.
Situada a la riba dreta del riu Ural, té indústria metallúrgica, alimentària, de la pell i del cuir i de maquinària Té també un institut agrícola i escoles especialitzades Fou fundada pels cosacs, al s XVII, amb el nom de Jaizkij Gorodok, que conservà fins el 1775
Ural
Riu
Riu de Rússia i el Kazakhstan, entre els Urals i la depressió de la Càspia (2 428 km de longitud i 237 000 km2 de conca).
Neix a la serralada d’Uraltau, als Urals meridionals, i desguassa a la mar Càspia, prop de Gurjev, després d’haver-se dividit en dos braços És glaçat del novembre al març Els afluents principals són l’Or’ i l’Ilek per la dreta, i el Sakmara per l’esquerra Passa per les ciutats de Magnitogorsk, Orsk, Orenburg, Ural’sk i Gurjev És navegable des d’Ural’sk Hi ha pantans, amb centrals hidroelèctriques, prop de Magnitogorsk i d’Ural’sk
depressió de Turgaj
Depressió
Depressió de l’Àsia Central, a la República del Kazakhstan.
Constitueix el límit nord de la depressió de Turan És drenada pel Turgaj i per l’Ul’kajak Té diversos llacs
Išim
Riu
Riu del Kazakhstan, afluent de l’Irtyš per l’esquerra (1 809 km).
Neix al Kazakhstan, a les muntanyes de Nijaz, i desemboca a l’Irtyš prop d’Ust Išim
Ili
Riu
Riu de la Xina i del Kazakhstan, immissari del llac Balkhaš (1 384 km).
Via de comunicació entre la Xina occidental i el Kazakhstan, desemboca en forma de delta
Balkhaš
Llac
Llac de la República del Kazakhstan.
Situat a l’estepa, s’estén en forma d’arc des dels contraforts dels Tarbagataj devers la frontera amb el Kirguizistan 605 km de longitud i 18 800 km 2 d’extensió El llac presenta una diferenciació E-W, passant d’aigua salada i d’una profunditat de 26 m a aigua dolça i a una profunditat de 6 a 8 m No té emissaris importants, perquè perden les aigües per l’estepa, el principal és l’Ili A l’hivern es glaça uns 130 dies La pesca en constitueix l’únic aprofitament econòmic Vora el llac hi ha la ciutat de Balkhaš 84 000 h est 1987
Betpak-Dala
Sector o indret
Regió estepària del Kazakhstan, situada entre els rius Sarysu, Ču i el llac Balkhaš.
És una plana de turons suaus caracteritzada per conques endorreiques salines que s’assequen a l’estiu El clima és continental, amb escasses precipitacions 200 mm l’any Per la banda del nord hi passa la línia de ferrocarril que travessa el Kazakhstan Té jaciments de coure, carbó, tungstè, estany, molibdè, quars i sal
Alakol
Llac
Llac salat de l’Àsia central, a l’estepa salina del Kazakhstan oriental, entre la serralada de Tarbagatai i l’Alatau de Jungària (2 300 km 2
).
Aķtöbe
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònim, al Kazakhstan.
Centre industrial ferroaliatge, manufactures elèctriques, equipament de raigs X desenvolupat en una àrea minera, des del 1905, que fou construït el ferrocarril transcaspià
mar d’Aral

Vista satèl·lit del mar d’Aral
© NASA
Mar interior
Mar interior situada al límit entre el Kazakhstan i l’Uzbekistan.
Originàriament tenia una superfície d’uns 65 000 km 2 , cosa que el convertia en el quart llac del món en extensió És alimentada per dos grans rius de l’Àsia Central, l’Amudarja i el Syrdarja Des dels anys seixanta, la desviació de bona part de les aigües dels seus immissaris per a la irrigació provocà un accelerat retrocés de les aigües a mitjan anys noranta la profunditat màxima havia baixat de 69 a 54 m, la superfície havia disminuït un 50%, el volum d’aigua havia davallat dos terços i la salinitat era almenys tres vegades superior Les conseqüències ecològiques han estat la pràctica…