Resultats de la cerca

Sorgí el 1948 arran de la construcció de la fàbrica metallúrgica de la Transcaucàsia A més de la indústria del ferro hi ha també complexos químics i fàbriques de fibres químiques

Habitada en els millennis IV i II aC, no adquirí importància fins que Cir II de Pèrsia 559-529 aC la convertí en la seva capital Amb la fundació de Persèpolis, per DariosI 521-486 aC, començà a decaure Entre les seves restes, s’han conservat la tomba de Cir petit edifici rectangular, que s’aixeca sobre una plataforma de sis graons, el palau de les audiències , del qual només es conserven el pla de la sala central 32 m de llarg per 22 d’ample, la base de set columnes de les quatre columnates i una columna sencera, el pla del palau reial 77,50 m de llarg per 44 d’ample, les restes d’una porta…

El terme sovint és usat referit a l’imperi part 247 aC — 224 dC Hom no coneix gran cosa de la Pàrtia com a satrapia de l’imperi aquemènida En temps d’Alexandre el Gran s’annexionà la Hircània, i totes dues regions romangueren juntes durant la dinastia selèucida Cap al 250 aC, Àrsaces, un governador de Diòdot, rei dels grecs bactrians, es revoltà i es declarà independent davant els selèucides, i donà lloc així a la dinastia arsàcida Vers l’any 200 aC els successors d’Àrsaces ja eren sòlidament establerts a la riba sud de la mar Càspia Més tard, les conquestes de Mitridates I 178-138 aC i…

Situada al sud de Teheran, la tomba-mesquita de Fàtima, germana de l’imam Resa, l’ha convertida en el centre de pelegrinatge més important dels xiïtes perses D’ençà del 1956 hom hi explota pous de petroli

Situada en una ampla i fèrtil plana, al peu del vessant meridional del massís d’Elburz, constitueix el centre regional de comunicacions, enllaçat per carretera amb la mar Càspia i Hamadān Posseeix indústria tèxtil

Neix a les Ardenes occidentals i desemboca al Mosa a Namur

Antiga ciutat Raga, del tercer milenni aC, fou destruïda pels mongols i reedificada posteriorment És famosa per les sedes decorades, d’alta perfecció artística, i per la ceràmica

Es comunica per carretera amb Teheran i amb Astara, a la frontera soviètica És centre del comerç de la seda i de l’arròs de la seva comarca per al mercat exterior el seu port és Bandar Anzali

Neix al Caucas i desguassa a la mar Negra, a la ciutat de Poti

La geografia física La major part del territori de Geòrgia és muntanyós Dins els seus límits entra quasi totalment el Gran Caucas Caucas, la part axial del qual és la Serralada Principal del Caucas, amb els pics El’brus 5642 m i Kazbek 5047 m El vessant sud del Gran Caucas és compost de diverses serralades transversals Gagra, Bzyb, Kodori, Svanètia, Lečkhumi, Račin, Surami, K'art'li i Kakhètia Als límits de Geòrgia hi ha els Alps d’Abkhàzia, amb formes de relleu alpí el pic més alt és Dombaj-Ul’gen 4047 m El Caucas Central té altituds superiors als 5000 m Al S s’estén el sistema muntanyós del…