Resultats de la cerca
Es mostren 1921 resultats
Santa Marta
Ciutat
Capital del departament de Magdalena, Colòmbia.
Situada al peu de la Sierra Nevada de Santa Marta, és port a la mar Carib, per on hom exporta bananes Centre comercial i turístic Indústria alimentària
Roodepoort
Ciutat
Ciutat de la província de Gauteng, Sud-àfrica, a l’àrea suburbana de Johannesburg.
Establerta en un camp d’explotació aurífera, ha crescut per absorció d’altres centres miners, com Maraisburg El sector més proper a Johannesburg és industrial i de residència degradada, mentre que l’occidental s’estén com a àrea residencial moderna Té manufactures de ferro, acer i tèxtils
Pereira
Ciutat
Capital del departament de Risaralda, Colòmbia, situada a l’W de la serralada central.
És el centre comercial i industrial del departament A la regió hi ha plantacions de cafè, i la indústria és principalment alimentària
Pasto
Ciutat
Capital del departament de Nariño, Colòmbia, situada al peu del volcà Galeras.
Indústria tèxtil, alimentària i de la construcció i refineries de sucre És important l’intercanvi amb l’Equador Centre d’ensenyament superior Universidad de Nariño, fundada el 1964 Té aeroport
Palmira
Ciutat
Ciutat del departament de Valle del Cauca, Colòmbia, a la vora del riu Cauca, a 1.006 m d’altitud.
Durant molt de temps important centre agrícola i ramader, és actualment la segona ciutat del departament per la seva població i és coneguda com la capital agrícola de Colòmbia Té institut d’agronomia i laboratori i granja agrícola experimental
Putumayo
Divisió administrativa
Departament de Colòmbia.
La capital és Mocoa 36 185 h 2005
Puracé
Volcà
Volcà de Colòmbia (4 970 m), al departament de Cauca, a la serralada central dels Andes i a 30 km de Popayán.
Puerto Montclar
Ciutat
Llogaret situat a la riba esquerra del riu Putumayo, a la intendència de Putumayo, Colòmbia, a la ratlla de l’equador, edificat en honor del caputxí català Fidel de Montclar d’Urgell (1867-1934), fundador i prefecte apostòlic de la missió de Caquetà i Putumayo.
Pretòria
Ciutat
Ciutat de la província de Gauteng, al Transvaal, i capital administrativa de la república i seu del govern de la República de Sud-àfrica.
Situada a la vora del riu Apies, a la rodalia hi ha jaciments de diamants i de ferro Ha experimentat un gran creixement industrial hi ha el complex siderúrgic més gran del país Altres indústries mecànica, de maquinària, química i del ciment Important nus de comunicacions Centre d’ensenyament superior Universitat de Sud-àfrica, fundada el 1873, i Universitat de Pretòria, del 1908 El 26 de maig de 2005 s’aprovà la proposta de canvi de nom de Pretòria pel de Tshwane, tot i que l’any 2019 el canvi encara no s’havia oficialitzat