Resultats de la cerca

Hi ha restes del castell de Grealó , que al s XIV pertanyia a Bernat Gralla i posteriorment fou de la comunitat de beneficiats de la seu de Lleida Darrerament el terme ha estat repartit entre els antics colons i pagesos de l’horta

És centrada pel santuari de Granyena , esmentat ja el 1308, on és venerada la Mare de Déu de Granyena, patrona d’Alcoletge

Situació i presentació Al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, està situat a la riba esquerra del Segre, que forma el límit nord-occidental a l’indret on aquest rep el Cinca i poc abans de l’aiguabarreig amb l’Ebre Per la banda de ponent limita amb els municipis de Torrent de Cinca i Mequinensa, del Baix Cinca, per la de migdia i llevant amb el de Seròs, que l’envolta com una mitja lluna, i per la de tramuntana amb el de Massalcoreig El sector septentrional comprèn les terres alluvials fèrtils vora el Segre, mentre que el meridional forma part de les plataformes…

La capital és Visby És un altiplà de menys de 100 m d’alçada Les costes són retallades i formen penya-segats de 20 a 30 m La població, escassa, es dedica principalment a l’explotació forestal i a la pesca té ramaderia ovina i bovina

La capital fou Göteborg

És situada a la costa occidental de Götaland, a l’estuari del Göta, prop de la desembocadura al Kattegat La installació de mercaders holandesos influí en l’obertura d’un seguit de canals a través del nucli antic de la ciutat Gamlestaden, molts dels quals han estat emplenats i convertits en avingudes, que formen el centre comercial L’expansió urbana és deguda, sobretot, al port, el qual esdevé port nacional quan, a l’hivern, el d’Estocolm resta blocat pel glaç És un nucli industrial —especialment d’automòbils i electrònica, petroquímica, construcció naval i refineria de petroli— i de turisme…

La ciutat principal és Göteborg

Té una longitud d’uns 400 km, 96 dels quals són de canal

El poble era centrat pel castell de Gimenells , les restes del qual s’aixequen a 262 m d’altitud, al nord del terme Pertanyia al capítol de Lleida El 1595 era una senyoria dels Desvalls de Lleida Es despoblà, probablement durant la guerra de Successió, però després del 1939 fou repoblat per l’Institut Nacional de Colonització amb la construcció d’un nou nucli, 3 km al sud de l’antic castell, aprofitant els nous regatges del canal de Vallmanya, derivat del d’Aragó i Catalunya L’església esdevingué parroquial el 1958