Resultats de la cerca
Es mostren 1176 resultats
Ruvuma
Divisió administrativa
Regió de Tanzània.
La capital és Songea 17 954 h 1978
Ruvuma
Riu
Riu de l’Àfrica oriental (920 km).
En una bona part del seu trajecte serveix de frontera entre Tanzània a la qual pertany i Moçambic Desemboca a l’oceà Índic
Rungwe
Massís
Massís volcànic, al S de l’altiplà de Tanzània, sobre la conca del llac Nyassa (3175m).
Rukwa
Divisió administrativa
Regió de Tanzània.
La capital és Sombawonga 29 589 h 1981
Rufiji
Riu
Riu del SE de Tanzània (800 km).
Neix de la conjunció dels rius Kilombero o Ulanga i Luwegu, rep després per l’esquerra les aigües del Great Ruaha i desemboca a l’oceà Índic davant l’illa de Mafia
Pemba
Illa
Illa coral·lina de l’oceà Índic, que, juntament amb la de Zanzíbar, forma part de la regió autònoma insular de Zanzíbar, Tanzània.
És situada a uns 40 km de la costa de la part continental de l’estat És dividida en dues regions Nord 574 km 2 , 163 000 h est 1994 i capital a Wete 9 034 h el 1978 i Sud 332 km 2 , 151 000 h est 1994 i capital a Chake Chake 47 759 h 1978 Presenta un relleu ondulat que no ultrapassa els 100 m d’altitud i té una costa molt retallada El clima és càlid i humit, amb una temperatura mitjana anual de 26°C i unes precipitacions de prop dels 1 500 mm anuals Juntament amb Zanzíbar és un dels primers productors mundials del clau d’espècia Produeix també una gran quantitat de cocos
Pula
Ciutat
Ciutat de Croàcia, al S de la península d’Ístria.
Indústries mecàniques, tèxtils i alimentàries És base naval i centre de turisme concentrat a l’illa d’Uljanik Bisbat catòlic Antiga colònia romana Pietas Iulia , la població fou successivament possessió dels bizantins 539 i dels francs 788 i capital del marquesat d’Ístria Després pertangué a Venècia 1150, a Àustria 1850 i a Itàlia 1920 i fou incorporada a Iugoslàvia el 1947
Sambre
Riu
Riu de Bèlgica i del nord de França, afluent, per l’esquerra, del Mosa (192 km).
Neix a les Ardenes occidentals i desemboca al Mosa a Namur
Salona
Ciutat antiga
Antiga colònia de la Dalmàcia (prop de l’actual llogaret de Solin, a la República de Croàcia), centre de convenis mercantils entre els elements indígenes, els colonitzadors grecs i els comerciants romans.
Durant l’Imperi, fou capital de la província romana de la Dalmàcia Comunicada amb les mines de ferro de Bòsnia, el seu port tingué un tràfic comercial molt gran Seu d’una antiga comunitat cristiana, que adquirí un notable desenvolupament, fou envaïda al s VII pels àvars i després pels eslaus