Resultats de la cerca
Es mostren 1196 resultats
riu dels Sants
Riu
Curs d’aigua de la Costera, afluent, per la dreta, del riu Cànyoles, que neix a la font dels Sants, propera a un santuari dedicat a sant Abdó i sant Senén, dins el terme de l’Alcúdia de Crespins (Costera), a l’W de la vila; envolta pel N i per l’E aquesta població i, després de travessar el nucli urbà de Canals, s’uneix al seu col·lector.
Té un recorregut de 6 km i un cabal de 1 700 litres per segon L’aigua és aprofitada des d’antic rega dotze termes
molí de Sant Andreu
Molí
Molí i petit territori del municipi de Xàtiva (Costera), enclavat en el de Vallès de la Costera, a la plana regada de l’esquerra del riu Cànyoles.
Rotglà i Corberà
Municipi
Municipi de la Costera, al N de la comarca.
El terreny, pla al S, s’ondula lleugerament vers l’W i el N tossal Negre, 253 m Montolivet, 203 m L’àrea conreada ocupa la major part del terme Domina el regadiu, amb unes 300 ha, que aprofiten l’aigua del riu dels Sants i de pous, destinat a tarongers, hortalisses i arbres fruiters El secà, abans dominant, resta molt reduït Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de fruita El creixement de la població, feble al segle XIX, ha donat pas a l’estancament actual per emigració a Xàtiva i a França El 2006 la població era de 1 041 h El 48% de…
les Pebrades
Caseria
Caseria del municipi de la Font de la Figuera (Costera), al límit amb el de Fontanars dels Alforins (Vall d’Albaida).
Sambre
Riu
Riu de Bèlgica i del nord de França, afluent, per l’esquerra, del Mosa (192 km).
Neix a les Ardenes occidentals i desemboca al Mosa a Namur
Samarcanda
Madrassa a la plaça Registan, Samarcanda
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’oblast homònima, a l’Uzbekistan.
Construccions mecàniques, indústria química, tèxtil cotó i alimentària Rep gas pel gasoducte Bukhara-Taixkent Universitat i diversos centres d’ensenyament superior i instituts d’investigació Capital de la Sogdiana en temps dels aquemènides, fou conquerida per Alexandre el Gran ~329 aC i, amb el nom de Mαράλανδα, formà part de l’imperi selèucida i del regne de Bactriana Conquerida pels àrabs en l’expansió de Qutayba ibn Muslim 709-712, durant el temps dels samànides esdevingué segles IX i X un dels principals centres culturals de l’islam, focus del renaixement literari persa Després de les…
riu de Sallent
Riu
Afluent del Xúquer per la dreta, que neix dins el terme de Bolbait (pren fins a Xella el nom de rambla de Bolbait), travessa el terme de Xella i el d’Anna i, sempre ben encaixat, penetra a la Costera (Estubeny) i després a la Ribera Alta (Sallent de Xàtiva), on inicia el seu curs baix, a la plana; després de travessar el terme de Càrcer desguassa al Xúquer aigua avall d’Antella, al límit del terme de Cotes.
El seu principal afluent és el riu d’Anna
serra de Requena
Serra
Sector de la serra Grossa, a llevant del riu d’Albaida, continuació de la serra de la Creu, que separa la Costera (Barxeta, Genovés) de la Vall d’Albaida (Benigànim).
Culmina a 486 m alt
el Realenc de la Plana
Enclavament
Enclavament (4,87 km2) del municipi de Xàtiva (Costera), entre els de Montesa, l’Alcúdia de Crespins, Canals, Cerdà, Torrella de la Costera i Llanera de Ranes (Costera) i els d’Anna i Énguera (Canal de Navarrés).