Resultats de la cerca
Es mostren 2213 resultats
Biwa-ko
Llac
Llac del Japó, el més gran del país (695 km 2
), a l’illa de Honshū, al NE de Kyoto.
És ric en pesca i hi ha una central elèctrica
Beppu
Ciutat
Ciutat de la prefectura d’Ōita, a l’illa de Kyushu, Japó.
Situada a la costa nord-oriental de l’illa, és l’estació termal més important del Japó
Akita
Ciutat
Capital del ken d’Akita, a l’illa de Honshū, Japó.
Centre seder Metallúrgia del zinc i refineria de petroli Entroncament ferroviari El seu port és Tsuchizakiminato
Akashi
Ciutat
Ciutat de la prefectura de Hyogo, a l’illa de Honshū, Japó.
Centre industrial establiments químics i tèxtils
Aizuwakamatsu
Ciutat
Ciutat de la prefectura de Fukushima, a l’illa de Honshū, Japó.
Antiga ciutat-fortalesa, voltada de camps d’arròs, és un nucli agrícola i comercial que manté, al costat de les manufactures tèxtils, una indústria artesanal laques, sake, articles de fusta
Aioi
Ciutat
Ciutat de l’illa de Honshū, Japó, a la prefectura de Hyōgo (36 871 [1990]).
Les seves drassanes, Ishikawajima Harima, ocupen un dels primers llocs mundials en la construcció de vaixells
Aichi
Divisió administrativa
Ken
de l’illa de Honshū, Japó.
La capital és Nagoya
Ahvāz
Ciutat
Capital de l’ostān de Khūzestān, a l’Iran, vora el Rūd-e Kārūn.
Important centre de comerç àrab en l’època medieval, es desenvolupà ràpidament durant el s XX a causa de la seva situació vora el ferrocarril transiranià de Bändar-e-Shāhpūr a Teheran, i de la seva proximitat als camps petrolífers de la província constitueix el punt de trànsit entre el transport fluvial i ferroviari de la costa i de la carretera a Ābādān, Al-Basra i Khorramshähr És el centre de convergència dels oleoductes del Khūzestān septentrional a Ābādān Té universitat i aeroport El 1980, durant la guerra iranoiraquiana, les seves indústries i les línies de comunicació foren malmeses…
Behistun
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Behistun_cingle.jpg)
Inscripcions de Behistun
hapal (CC BY-ND 2.0)
Cinglera
Jaciment arqueològic
Cingle d’Iran, prop del poblet del mateix nom, a la serralada del Zagros, al costat del qual passava la ruta d’Ecbàtana a Babilònia.
Darios I, rei de Pèrsia, hi féu gravar, l’any 516 aC, unes inscripcions commemoratives cuneïformes en tres llengües diferents babilònica, persa antiga i elamita Descobertes el 1835, foren la base per a desxifrar l’escriptura cuneïforme, tasca realitzada sobretot, per Henry Rawlinson