Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
San Juan Bautista
Localitat
Localitat, la més important de l’arxipèlag Juan Fernández (Xile), situada a la costa nord de l’illa Robinson Crusoe.
Qešm
Illa
Illa a l’estret d’Ormuz, golf Pèrsic, de l’ostān de la Costa i Illes de la Mar d’Oman (Iran).
Lārak
Illa
Illa a l’estret d’Ormuz, golf Pèrsic, de l’ostān de la Costa i Illes de la Mar d’Oman (Iran).
Hormoz
Illa
Illa a l’estret d’Ormuz, golf Pèrsic, de l’ostān de la Costa i Illes de la Mar d’Oman (Iran).
Hengām
Illa
Illa a l’estret d’Ormuz, golf Pèrsic, de l’ostān de la Costa i Illes de la Mar d’Oman (Iran).
isla San Félix
Illa
Illa de Xile, situada a l’oceà Pacífic uns 892 km de la costa xilena, que forma part de les Illes Desventurades.
Ḫuran
Estret marí
Pas marítim, a l’estret d’Ormuz, entre l’illa de Qešm i part de la zona costanera de l’ostān de la Costa i Illes de la Mar d’Oman (Iran).
Xile
Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, situat a l’extrem sud-occidental del continent americà, limitat al N pel Perú, a l’E per Bolívia i l’Argentina, al S pels oceans Atlàntic i Pacífic i a l’W pel Pacífic. La capital és Santiago.
La geografia física El relleu i la geologia Hom ha parlat sovint del caràcter insular de Xile Efectivament, el país és envoltat per la mar, la muntanya i el desert es pot parlar, doncs, d’una illa o, millor dit, amb els seus 4000 km de llargada, d’una espècie de subcontinent reduït a la seva façana marítima i gairebé desproveït de zona interior, ja que l’amplada mitjana és de 200 km Hom distingeix a Xile tres unitats de relleu d’una gran importància a l’E la serralada dels Andes, a l’W la serralada de la Costa, i enmig d’ambdues, la Depressió Longitudinal Durant l’era terciària es produïren…
Iran
Estat
Estat de l’Àsia occidental, estès del Caucas a la depressió de Helmand i de la mar Càspia al golf Pèrsic, i limitat per Armènia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia i el Turkmenistan al N, l’Afganistan i el Pakistan a l’E, els golfs Pèrsic i d’Oman al S i l’Iraq i Turquia a l’W; la capital és Teheran.
La geografia física Les serralades de l’Iran es divideixen, a partir del nucli muntanyós d’Armènia, en dos sistemes de direcció NW-SE i amb unes altituds de més de 3000 m el que voreja la costa de la mar Càspia d’W a E, amb l’Elburz Demāvand, 5670 m, que es perllonga cap a l’E per les muntanyes de Khorāsān, i el que parteix de l’E de la depressió del llac Urmia i forma una sèrie de serralades, el Zagros, que a través del Kurdistan es dirigeixen cap al S i voregen l’altiplà interior A l’E, les muntanyes del N i del S s’uneixen per una sèrie de grups muntanyosos poc elevats Paisatge a la regió…