Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Vespella de Gaià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a l’esquerra del Gaià, de relleu moderadament accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri (256 m alt.).
Situació i presentació Limita al N amb Salomó, a l’E amb Bonastre Baix Penedès, la Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, al S amb la Riera de Gaià i a l’W amb Vilabella, Renau i el Catllar Presenta un relleu accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri i les principals elevacions 256 m s’alcen al bell mig del territori Recorren el terme els torrents de la Nou i de Vespella, aplegats en un de sol dins el municipi de la Nou, i el Gaià, les aigües del qual s’arrepleguen al pantà de Gaià, construït entre els termes de Vespella, Renau i el Catllar per proporcionar aigua a la…
Creixell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa; el sector N és accidentat pels primers contraforts de la Serralada Litoral (la Mola, 318 m alt.).
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, a l’E amb el de Roda de Berà, a l’W amb els de la Pobla de Montornès i Torredembarra i al S amb la Mediterrània Té un aspecte desigual, el sector del N és accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral amb altituds entorn dels 300 m, les planúries són suaus respecte als petits turons un comellar el travessa de N a S per la banda occidental, mentre que el torrent o barranc de Gibràs ho fa per la part oriental La platja de Creixell, d’uns 2 km, és continuació de la de Torredembarra El terme comprèn el poble i…
Salomó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a l’esquerra del Gaià (límit occidental del terme), accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri.
Situació i presentació Limita al N amb Montferri i Masllorenç i a l’W amb Vilabella, tots tres municipis de l’Alt Camp a l’E amb Bonastre del Baix Penedès i al S amb Vespella Dos corrents fluvials solquen el terme, el més important és el Gaià, que fa de divisòria amb el terme de Vilabella, l’altre és el barranc de Salomó, que voreja el nucli urbà per l’W i el S i desguassa al Gaià prop de la Riera de Gaià Dins els límits del terme salomonenc hi ha les fonts naturals del Lleó, dels Vergerars i de Sant Joan L’únic nucli de població agregada del terme és el poble i cap de municipi de Salomó…
la Pobla de Montornès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al sector de la comarca de l’esquerra del Gaià, darrera la façana marítima i de relleu ondulat per contraforts de la Serralada Litoral (la Mola, 318 m).
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, al S amb el de Torredembarra, a l’E amb el de Creixell i a l’W amb els de Vespella, la Nou de Gaià i Altafulla Orogràficament el territori presenta un aspecte ondulat i desigual les planúries són separades per petits turons i és a la part septentrional del terme on es troben les principals elevacions, entre les quals sobresurten el pic de Barral 232 m, a la divisòria entre els termes de la Nou i la Pobla, i el pic de la Mola 318 m, a la confluència dels termes de Bonastre, Creixell i la Pobla El…
Vila-seca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès estès entre els municipis de Tarragona, Reus, Riudoms, Cambrils i Salou.
Situació i presentació Orogràficament, és un municipi pla amb una suau inclinació cap a la mar A l’extrem N, l’altura màxima de la planúria, constituïda per dipòsits quaternaris, és de 60 m Prop de Salou és lleugerament accidentada per la part final de la unitat de relleu que forma, terra endins, el cap de Salou Localment aquest sector es coneix amb el nom de les Garrigues Hi afloren calcàries del Secundari i calcarenites del Terciari A l’E del Racó comença la platja de la Pineda, de 3510 m de llargada Diversos reguerots i barrancs travessen el municipi i desemboquen a la mar o als espais…
Iran
Estat
Estat de l’Àsia occidental, estès del Caucas a la depressió de Helmand i de la mar Càspia al golf Pèrsic, i limitat per Armènia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia i el Turkmenistan al N, l’Afganistan i el Pakistan a l’E, els golfs Pèrsic i d’Oman al S i l’Iraq i Turquia a l’W; la capital és Teheran.
La geografia física Les serralades de l’Iran es divideixen, a partir del nucli muntanyós d’Armènia, en dos sistemes de direcció NW-SE i amb unes altituds de més de 3000 m el que voreja la costa de la mar Càspia d’W a E, amb l’Elburz Demāvand, 5670 m, que es perllonga cap a l’E per les muntanyes de Khorāsān, i el que parteix de l’E de la depressió del llac Urmia i forma una sèrie de serralades, el Zagros, que a través del Kurdistan es dirigeixen cap al S i voregen l’altiplà interior A l’E, les muntanyes del N i del S s’uneixen per una sèrie de grups muntanyosos poc elevats Paisatge a la regió…
Tarragona
Maite Blay (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Tarragonès, a la costa, amb uns 14 km de façana marítima repartida a banda i banda de la desembocadura del Francolí, que parteix el terme longitudinalment (N-S) en dos sectors de característiques distintes.
Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…