Resultats de la cerca

És situada al coll de Sant Roc 1 440 m alt, que comunica la vall de Viu amb la de Trepadús

És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà, que alimenta l’estany Llong el qual és alimentat també pels estanys de Cometes i des Gavatxos, aquest al vessant occidental dels pics de Subenuix, en part també dins el terme d’Espot A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau , la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part…

Després de passar sota Taüll, i per Boí, s’uneix al seu collector davant Erill la Vall Prengué el seu nom de l’antiga església romànica de Sant Martí de Boí , les restes de la qual han estat descobertes recentment

És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…

Al seu vessant oriental neix el torrent de Rus , que aflueix, per la dreta, al Flamisell, juntament amb el riu de Filià, sota Cabdella

El seu emissari, el barranc de l’estany Roi , forma, conjuntament amb el dels estanys de Gémena, el barranc de la Sallent, afluent, per la dreta, de la Noguera de Tor

Era lloc de moriscs 61 focs el 1609

Habitada en els millennis IV i II aC, no adquirí importància fins que Cir II de Pèrsia 559-529 aC la convertí en la seva capital Amb la fundació de Persèpolis, per DariosI 521-486 aC, començà a decaure Entre les seves restes, s’han conservat la tomba de Cir petit edifici rectangular, que s’aixeca sobre una plataforma de sis graons, el palau de les audiències , del qual només es conserven el pla de la sala central 32 m de llarg per 22 d’ample, la base de set columnes de les quatre columnates i una columna sencera, el pla del palau reial 77,50 m de llarg per 44 d’ample, les restes d’una porta…

El terme sovint és usat referit a l’imperi part 247 aC — 224 dC Hom no coneix gran cosa de la Pàrtia com a satrapia de l’imperi aquemènida En temps d’Alexandre el Gran s’annexionà la Hircània, i totes dues regions romangueren juntes durant la dinastia selèucida Cap al 250 aC, Àrsaces, un governador de Diòdot, rei dels grecs bactrians, es revoltà i es declarà independent davant els selèucides, i donà lloc així a la dinastia arsàcida Vers l’any 200 aC els successors d’Àrsaces ja eren sòlidament establerts a la riba sud de la mar Càspia Més tard, les conquestes de Mitridates I 178-138 aC i…