Resultats de la cerca
Es mostren 1894 resultats
torre de Sant Pere
Història
Antiga torre de defensa de la costa, del municipi d’Alcanar (Montsià), vora les Cases d’Alcanar.
torre de Sant Joan
Història
Antiga torre de defensa del municipi d’Amposta (Montsià), a la costa meridional del delta, vora l’Encanyissada, a l’E de la punta de Sant Joan
.
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Roman
Ciutat
Ciutat del judeţ de Bačau, a Moldàvia, Romania.
Situada vora el Vltava, és un nucli industrial indústria metallúrgica, alimentària i materials de construcció
Pasargada
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Iran meridional situada a 131 km de Shiraz.
Habitada en els millennis IV i II aC, no adquirí importància fins que Cir II de Pèrsia 559-529 aC la convertí en la seva capital Amb la fundació de Persèpolis, per DariosI 521-486 aC, començà a decaure Entre les seves restes, s’han conservat la tomba de Cir petit edifici rectangular, que s’aixeca sobre una plataforma de sis graons, el palau de les audiències , del qual només es conserven el pla de la sala central 32 m de llarg per 22 d’ample, la base de set columnes de les quatre columnates i una columna sencera, el pla del palau reial 77,50 m de llarg per 44 d’ample, les restes d’una porta…
Pàrtia
Geografia històrica
Regió de l’Àsia central, que correspon aproximadament a la regió de Coràsmia, al NE de l’Iran.
El terme sovint és usat referit a l’imperi part 247 aC — 224 dC Hom no coneix gran cosa de la Pàrtia com a satrapia de l’imperi aquemènida En temps d’Alexandre el Gran s’annexionà la Hircània, i totes dues regions romangueren juntes durant la dinastia selèucida Cap al 250 aC, Àrsaces, un governador de Diòdot, rei dels grecs bactrians, es revoltà i es declarà independent davant els selèucides, i donà lloc així a la dinastia arsàcida Vers l’any 200 aC els successors d’Àrsaces ja eren sòlidament establerts a la riba sud de la mar Càspia Més tard, les conquestes de Mitridates I 178-138 aC i…
els Panissos
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi d’Amposta (Montsià), al delta de l’Ebre, al SE de la ciutat.
Pallerols
Santuari
Santuari (la Mare de Déu dels Pallerols) de la Sénia (Montsià), situat prop del cim d’un dels contraforts més meridionals dels ports de Tortosa, que separa les aigües del riu de la Sénia i de l’Ebre, dins el terme de la Sénia, al N de la vila, al límit amb el Bellestar de la Tinença (Baix Maestrat).
Qom
Àsia La gran mesquita de Qom, a l’Iran
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de l’ostān homònim, Iran.
Situada al sud de Teheran, la tomba-mesquita de Fàtima, germana de l’imam Resa, l’ha convertida en el centre de pelegrinatge més important dels xiïtes perses D’ençà del 1956 hom hi explota pous de petroli
Qazvīn
Ciutat
Ciutat de l’ostān homònim, Iran.
Situada en una ampla i fèrtil plana, al peu del vessant meridional del massís d’Elburz, constitueix el centre regional de comunicacions, enllaçat per carretera amb la mar Càspia i Hamadān Posseeix indústria tèxtil