Resultats de la cerca
Es mostren 1181 resultats
Safra
Caseria
Caseria del municipi de Monòver (Vinalopó Mitjà), al SW de la ciutat.
el Rodriguillo
Llogaret
Llogaret del municipi del Pinós de Monòver (Vinalopó Mitjà), al sud de la vila, vora la ratlla de Castella.
alt de Peret
Muntanya
Contrafort (979 m) meridional de la serra de l’Arguenya, que forma una mola al límit dels termes de Petrer (Vinalopó Mitjà) i de Castalla (Alcoià).
Pegu Yoma
Massís
Massís muntanyós de Myanmar, situat entre les valls de l’Irauadi i el Sittang.
Format per turons baixos terciaris que tenen la màxima altitud al N Popa, 1 518 m És cobert de bosc tropical dens on és explotat el tec Jaciments de petroli al NW
Pegu
Ciutat
Capital de la província de Pegu, Myanmar, vora el riu homònim.
Molins d’arròs i serres mecàniques Fundada el 573 amb el nom de Hamsavati, fou capital de l’imperi homònim dels mons i sostingué contínues lluites amb Birmània fins que hi fou annexada, al s XVIII, per Alaungpaya Al s XV s’obrí al pensament i a la cultura del budisme, i encara n'és un gran centre, amb nombrosos santuaris i pagodes, entre elles la famosa de Shwemmada, de 100 m d’alçada
Pasargada
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Iran meridional situada a 131 km de Shiraz.
Habitada en els millennis IV i II aC, no adquirí importància fins que Cir II de Pèrsia 559-529 aC la convertí en la seva capital Amb la fundació de Persèpolis, per DariosI 521-486 aC, començà a decaure Entre les seves restes, s’han conservat la tomba de Cir petit edifici rectangular, que s’aixeca sobre una plataforma de sis graons, el palau de les audiències , del qual només es conserven el pla de la sala central 32 m de llarg per 22 d’ample, la base de set columnes de les quatre columnates i una columna sencera, el pla del palau reial 77,50 m de llarg per 44 d’ample, les restes d’una porta…
Pàrtia
Geografia històrica
Regió de l’Àsia central, que correspon aproximadament a la regió de Coràsmia, al NE de l’Iran.
El terme sovint és usat referit a l’imperi part 247 aC — 224 dC Hom no coneix gran cosa de la Pàrtia com a satrapia de l’imperi aquemènida En temps d’Alexandre el Gran s’annexionà la Hircània, i totes dues regions romangueren juntes durant la dinastia selèucida Cap al 250 aC, Àrsaces, un governador de Diòdot, rei dels grecs bactrians, es revoltà i es declarà independent davant els selèucides, i donà lloc així a la dinastia arsàcida Vers l’any 200 aC els successors d’Àrsaces ja eren sòlidament establerts a la riba sud de la mar Càspia Més tard, les…
el Paredó
Caseria
Caseria del municipi del Pinós de Monòver (Vinalopó Mitjà), al NW de la vila.