Resultats de la cerca
Es mostren 393 resultats
Sabah
Divisió administrativa
Estat de Malàisia.
La capital és Kota Kinabalu 208 484 h est 1997 Situat a l’extrem septentrional de l’illa de Borneo, és un estat muntanyós amb l’alçada màxima al mont Kinabalu 4 175 m La població 35 h/km 2 est 1997, es dedica principalment a l’agricultura arròs, tabac, cafè, mandioca, la pesca, la ramaderia i l’explotació forestal Destaquen els ports de Kota Kinabalu, Sandakan i Lubuan Fou una colònia britànica del 1881 al 1963, any que s’integrà a Malàisia
Monte Rosso
Cim
Cim (2 163 m) dels Alps Julis, a la frontera italoeslovena, que durant la Primera Guerra Mundial fou escenari de grans combats entre italians i austríacs.
Postojna
Vista de l'interior de les coves de Postojna
© Slovenian Tourist Board / Arxiu Coves de Postojna
Ciutat
Ciutat d’Eslovènia.
És famosa per les seves grutes d’estalactites, de les més grans del món, conegudes des del 1213 i illuminades i arranjades des del segle XIX hi ha fins i tot un ferrocarril elèctric La gruta principal té 4300 m de llarg i l’extensió de galeries descobertes fins avui és de 22 km
Datu
Badia
Badia de l’illa de Borneo, a l’estat de Sarawak, Malàisia.
S'estén entre el cap Datu, a l’oest, i la desembocadura del Rajang, a l’est Al fons hi ha la ciutat de Kuching
Eslovènia
Estat
Estat de l’Europa central situat entre Àustria al N, Hongria a l’E, Croàcia a l’E i S, i Itàlia a l’W; la capital és Ljubljana.
La geografia física Llevat de l’extrem NE, on s’inicien les planes danubianes, el territori és muntanyós, accidentat per les serralades que formen l’extrem sud-oriental de l’arc alpí El conjunt és format per massissos i altiplans dislocats separats per diverses fosses tectòniques Al NW hi ha les crestes calcàries dels Karawanken, que continuen cap a l’est, pels Macelj, i voregen el massís cristallí de Pohorje Els Alps Julians, separats per la vall alta del Sava, on massissos i altiplans calcaris alternen amb depressions d’esquists, culminen al Triglav 2863 m i pel SE voregen la conca de…
Cisleithània
Geografia històrica
Regions de l’oest del riu Leitha que foren encomanades al govern d’Àustria en la repartició de l’imperi austrohongarès entre Àustria i Hongria (Cisleithània i Transleithània, respectivament).
A més de l’Àustria pròpia, la Cisleithània comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia, Silèsia, Galítzia, la Bukcovina, Ístria i Dalmàcia Aquesta divisió estigué en vigor fins a la definitiva disgregació de l’imperi austrohongarès el 1918
Labuan
Illa
Illa de l’arxipèlag malai, a la mar de la Xina Meridional, al NW de Borneo, pertanyent a l’estat de Malàisia Oriental, al districte de Sabah.
Jaciments de carbó, ramaderia i pesca La capital és Victoria 4 964 h 1970
Kuala Terengganu
Ciutat
Capital de l’estat de Terengganu, Malàisia.
Port a la mar de la Xina Meridional Treball artesanal de teixits i cuir
Kras
Regió
Regió de la península balcànica que s’estén des del golf de Trieste fins al de Rijeka i separa Eslovènia de la península d’Ístria.
La formen una sèrie d’altiplans calcaris, on abunden les formacions càrstiques