Resultats de la cerca
Es mostren 378 resultats
Kuala Terengganu
Ciutat
Capital de l’estat de Terengganu, Malàisia.
Port a la mar de la Xina Meridional Treball artesanal de teixits i cuir
Kuala Lumpur
Ciutat
Capital de Malàisia i del territori federal homònim.
Situada en una plana alluvial on conflueixen els rius Klang i Gomgak, prop de la costa de l’estret de Malaca Centre miner important estany El recent desenvolupament industrial ciment, metallúrgia, automòbils ha afavorit un gran creixement demogràfic des del 1947 quasi ha triplicat la població Centre experimental del conreu d’hevea Centre comercial actiu exportació de cautxú i importació d’arròs Centre d’ensenyament superior Universiti Malaya, fundada el 1962, i Universiti Teknologi Malaysia, el 1972 Nus de comunicacions ferroviàries i de carreteres Té aeroport internacional
Kota Baharu
Ciutat
Capital de l’estat de Kelantan, Malàisia.
Centre d’una regió molt poblada Hi ha indústria tèxtil i alimentària
Kelantan
Divisió administrativa
Estat de Malàisia, al centre de la península de Malaca.
La capital és Kota Bahru 219 713 h 1991
Kedah
Divisió administrativa
Estat de Malàisia, que comprèn les illes Langkawi.
La capital és Alor Setar 124 412 h est 1991
Johor Baharu
Ciutat
Capital de l’estat de Johor, Malàisia.
És un centre comercial, i hi ha indústries de conserves vegetals
Johor
Divisió administrativa
Estat de Malàisia, situat a l’extrem meridional de la península de Malaca.
La capital és Johor Baharu El separa de l’illa de Sumatra l’estret de Malaca És cobert en bona part per la jungla Hi ha importants plantacions de cautxú Constituït com a regne durant el segle XVI pels soldans de Malaca, el 1948 s’adherí a la Federació de Malàisia com a soldanat autònom
Ipoh
Ciutat
Capital de l’estat de Perak, Malàisia.
És el principal centre miner d’estany de Malàisia, situat al NW del país La via ferroviària la uneix amb Kuala Lumpur i amb Singapur
Insulíndia
Regió
Nom donat al grup d’illes del SE asiàtic situat al S de la mar de la Xina Meridional, entre la península de Malaca, Taiwan i Austràlia.
Forma un doble arc còncau vers Austràlia l’arc interior és constituït per les Illes Grans de la Sonda Sumatra, Java, Cèlebes i Borneo i de les Filipines l’arc extern és constituït per les Illes Petites de la Sonda i les Moluques Políticament comprèn Indonèsia excepte Nova Guinea, les Filipines, una part insular de Malàisia, Timor i Brunei
Malàisia
Estat
Estat del SE d’Àsia, format per l’antiga federació d’estats malais, o Malàisia Occidental, que ocupa la part meridional de la península de Malaca, i dos estats del N de Borneo: Sabah i Sarawak, que formen la Malàisia Oriental; la capital és Kuala Lumpur.
La geografia física La part continental comprèn quasi tota la península de Malaca, i limita, al N, amb Tailàndia La part N i NW de Borneo, que pertany a Malàisia, té prop de 1 560 km de frontera amb el Borneo indonesi, i és banyada per la mar de la Xina Meridional, la de Sulu i la de les Cèlebes a la costa, la continuïtat territorial resta interrompuda per Brunei La Malàisia Occidental és travessada de NW a SE per la serralada de Kerbau, que deixa als costats extenses planes alluvials A Borneo, tant Sabah com Sarawak, força muntanyosos, són accidentats per una sèrie de serralades, orientades…