Resultats de la cerca
Es mostren 337 resultats
Sabhā
Divisió administrativa
Baladiyyā de Líbia.
La capital és Sabhā 28 714 h 1973
Darna
Divisió administrativa
Baladdiyya de Líbia.
La capital és Darna 30 241 h 1979
Darkhan
Ciutat
Ciutat de Mongòlia, que constitueix un ajmag
.
Centre industrial central tèrmica, indústria tèxtil i alimentària
Bulgan
Divisió administrativa
Ajmag
de Mongòlia.
La capital és Bulgan 11 300 h 1979
Cirenaica
Geografia històrica
Regió oriental de Líbia que fins el 1963 fou una de les tres províncies federades del país.
Actualment comprèn les províncies administratives de Bengasi, Darna i Al-Bayḍā’ Morfològicament hom distingeix, al nord, l’altiplà de Ǧabal al-Aḫḍār, de calcàries miocèniques carstificades, amb restes de boscs que el feren famós a l’època clàssica, i que és alhora una àrea prou humida, amb pluges de tipus mediterrani que fan possible l’agricultura cereals, oli, vi, tabac, dàtils al centre, una gran depressió sinclinal estèpica i al sud, una àrea pedregosa i desèrtica que s’eleva cap als massissos muntanyosos del Sàhara El principal recurs econòmic són els jaciments petrolífers Bi'r Zalṭan,…
Dzavkhan
Divisió administrativa
Ajmag de Mongòlia.
La capital és Uliastaj 15 400 h 1979
Dundgov’
Divisió administrativa
Ajmag de Mongòlia.
La capital és Mandalgov’ 10 200 h 1979
Dornogov’
Divisió administrativa
Ajmag de Mongòlia.
La capital és Sajnšand 11 100 h 1979
Dornod
Divisió administrativa
Ajmag de Mongòlia.
La capital és Čojbalsan 28 500 h 1991
Al-Kufra
Divisió administrativa
Regió del S de la Cirenaica, que constitueix un baladiyyā
de Líbia.
La capital és Al-Kufra Altiplà amb molts oasis Et-Tag fou seu principal dels senussis fins el 1931, que amb tot el territori passà a Itàlia, fins a la Segona Guerra Mundial No fou, però, intensament explorat fins el 1957, a la recerca de petroli i gas natural
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina