Resultats de la cerca

Situada a la costa atlàntica, a 70 km de la capital, és el port natural de l’estat de São Paulo i el primer del món quant a l’exportació de cafè Centre comercial molt important Indústries químiques, mecàniques i del ciment Refineria de petroli

Forma part de l’àrea metropolitana de São Paulo Indústries metallúrgiques, mecàniques, químiques i de material elèctric

Comprèn territori del Senegal, Mauritània, Mali, el Txad, Nigèria, el Níger, el Sudan i Etiòpia De fet, constitueix una zona bioclimàtica que fa transició entre la del Sàhara, al N, i la del Sudan, al S La zona saheliana es distingeix del Sàhara per la regularitat de les pluges d’estiu aquestes, però, són molt febles menys de 250 mm anuals a la franja nord i entre 300 i 500 mm a la franja meridional Això permet, però, una certa vegetació estèpica amb gramínies, acàcies espinoses i els típics baobabs La població és en general nòmada ramaderia, excepte en alguns sectors meridionals on és…

Limitat al NW per la serralada de l’Atles, arriba fins a la Mediterrània pel costat de Líbia i Egipte Cap al S els límits morfològics són poc precisos En principi, la zona bioclimàtica saheliana en degué constituir el límit meridional A l’W arriba fins a l’oceà Atlàntic, i a l’E fins a la mar Roja, però el desert aràbic n’és de fet una prolongació pel costat asiàtic El Nil, llarg oasi, no pot ésser considerat realment com un límit El Sàhara comprèn territoris de Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, el Sudan, el Txad, Mali i el Níger El Sàhara és format per un sòcol…

El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia

La capital és Boa Vista Al N forma part de l’escut paleozoic de la Guaiana amb la Sierra Pacaraíma al S pertany totalment a l’Amazònia La població és força escassa i es concentra principalment a les vores del riu Branco, subafluent de l’Amazones La vegetació és de sabana al N i selva equatorial al S L’economia es fonamenta sobretot en l’explotació forestal, l’agricultura de subsistència i la ramaderia Formà part de l’estat d’Amazones fins el 1943, que obtingué l’estatut de territori Anomenat Rio Branco fins l’any 1962, el 1990 esdevingué estat En una reserva del N hi viu el grup més nombrós d…

La capital és Porto Velho 226 198 h 1996 Fisiogràficament forma part, al N, de l’Amazònia, i a l’E, de l’escut paleozoic brasiler Clima càlid i humit a l’Amazònia La població, molt escassa 5,6 h/km 2 est 1995, es concentra a les vores dels rius Madeira i Guaporé Produeix cautxú, arròs, canya de sucre i plàtans Des de mitjan anys setanta el govern brasiler promou la colonització d’aquest estat amb l’establiment d’explotacions agrícoles i mineres or, cosa que n'ha duplicat la població en vint anys i ha comportat una intensa desforestació que amenaça la supervivència de la població ameríndia…

Situada a la riba esquerra del riu São Gonçalo i a l’extrem SW del llac Dos Patos S'ha convertit en el port complementari de la ciutat de Rio Grande Indústria química, tèxtil i alimentària farinera i conserves de carn Nus ferroviari

La capital fou Heraclea, l’actual Bitola El 1259 Joan Paleòleg hi vencé el príncep d’Acaia, Guillem II

Parallela a la costa, es comunica amb l’Atlàntic pel canal Rio Grande i amb el llac Mirim pel de São Gonçalo