Resultats de la cerca
Es mostren 2353 resultats
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Pelagònia
Geografia històrica
Antiga regió de la Macedònia septentrional, que correspon actualment a la vall del Crna Reka, afluent del Vardar, a la República de Macedònia.
La capital fou Heraclea, l’actual Bitola El 1259 Joan Paleòleg hi vencé el príncep d’Acaia, Guillem II
Prilep
Ciutat
Ciutat de Macedònia, al NE de la Pelagònia.
És un important centre de producció i d’elaboració de tabac Antiga capital de Sèrbia, la ciutat vella, amb les seves mesquites i els seus carrerons, té un caire oriental
Prespa
Llac
Llac de la península Balcànica, que al N confina amb la República de Macedònia, al SE amb la Macedònia grega i al SW amb Albània.
És situat a 853 m d’altitud
Ringkøbing
Divisió administrativa
Amt de Dinamarca.
La capital és Ringkøbing 17 351 h 1995
regió de Requena
Regió ponentina del País Valencià, de parla castellana, que comprèn la Canal de Navarrés, la Foia de Bunyol, la Plana d’Utiel i la Vall de Cofrents.
Coincideix aproximadament amb la conca mitjana del Xúquer i, a més, un sector de la conca del barranc de Xiva Històricament estigué dividida entre el Regne de València governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer i el de Castella Plana d’Utiel Però la divisió provincial del 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d’Aiora, Énguera, Requena, Xiva, i part dels d’Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva els antics d’Énguera i Alberic Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins…
El Reatillo
Caseria
Caseria del municipi de Setaigües (Foia de Bunyol), a l’extrem nord-oriental del terme, al límit amb els de Xera i Requena (Plana d’Utiel).
Randers
Ciutat
Ciutat de Jutlàndia, Dinamarca, vora el Gudenå i abans de formar aquest riu el fiord de Randers, al Kattegat.
Port i centre comercial, amb indústries metallúrgiques i alimentàries conserves càrnies Conserva alguns edificis medievals