Resultats de la cerca
Es mostren 6674 resultats
Paso de Los Vientos
Estret marí
Estret que separa la costa oriental de Cuba i la punta nord-occidental d’Haití, a l’Amèrica Central, i comunica l’oceà Atlàntic i la mar Carib.
Té 77 km de longitud
Pusan
El port de la ciutat de Pusan, el més important de tota la República de Corea i que es troba a l’estret de Corea
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat metropolitana de la República de Corea.
Situada a l’estret de Corea, és el port principal del país i la segona ciutat en població Exporta soia, arròs, seda, peix i bestiar i importa carburants, metalls, cautxú, cotó i maquinària És un centre pesquer Té drassanes i indústria siderúrgica, mecànica, tèxtil cotó i seda, química, sucrera i alimentària Nus de comunicacions té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat Nacional de Pusan, fundada el 1946, i la Universitat de Dong-a, el 1947
Santa Clara
Ciutat
Capital de la província de Villa Clara, Cuba.
Centre d’una rica regió agrícola canya de sucre, cafè, cereals, fruiters i ramadera, té indústries càrnies, sucreres i del tabac
San Miguel del Padrón
Ciutat
Ciutat de la província de l’Havana, Cuba.
Antic centre comercial i manufacturer en un districte sucrer i lleter, amb l’expansió de l’Havana ha esdevingut part de l’àrea metropolitana de la capital
Porsangerfjord
Fiord
El fiord més gran de Noruega, a l’E del cap Nord.
Amb una amplada de 10 a 20 km, es fica 123 km terra endins
cap Francés
Cap
Cap de la costa SW de Cuba, a la província de Pinar del Río, punt occidental que limita la badia de Cortés i el golf de Batabanó.
Cuba
Estat
Arxipèlag
Estat de l’Amèrica Central, a les Antilles, format per les illes de Cuba (la més gran de les Antilles), de la Juventud i més de 1.600 cayos i petites illes; la capital és l’Havana.
La geografia física El relleu i la geologia L’illa de Cuba, la superfície de la qual representa el 95% de la de l’estat, és constituïda per un sòcol antic de roques eruptives i metamòrfiques, recobert de materials sedimentaris del Secundari i Terciari, especialment calcaris del Juràssic i del Cretaci, juntament amb margues i material volcànic Els moviments orogènics al llarg del Secundari i Terciari donaren lloc als tres eixos muntanyosos de l’illa, separats per extenses planes calcàries que ocupen la major part del territori El primer eix que s’originà fou el massís d’Alturas de las Villas,…