Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
República de Corea
Estat
Estat de l’Àsia oriental, que ocupa la part meridional de la península de Corea, limitat al nord per la República Democràtica Popular de Corea; la capital és Seül.
La geografia econòmica i l’economia L’agricultura El sector primari, que el 1965 aportava el 38% del PIB i ocupava el 55% de la població activa, actualment és el menys important a causa de les millores tècniques, la racionalització de la producció i el creixement accelerat dels sectors industrial i dels serveis 6% del PIB i 10% de la població activa el 2000 Els conreus ocupen un 20% de la superfície, i un 65% és coberta de bosc La resta és destinada a espai urbà i altres usos El primer conreu és, amb diferència, l’arròs, produït en petites explotacions per al consum domèstic Conreus d’arròs…
Corea
© Corel Professional Photos
Península
Península de l’Àsia oriental, entre la mar del Japó, a l’est, la mar Groga, a l’oest, i l’estret de Corea, al sud; al nord limita amb la Xina i Rússia. És dividida en dos estats: la República Democràtica Popular de Corea, o la Corea del Nord, que s’estén per la part continental i la peninsular fins al paral·lel 38° N, i la República de Corea, o la Corea del Sud, al sud d’aquest paral·lel.
La geografia física Mapa geològic de Corea © Fototecacat La major part de Corea és formada per muntanyes d’altitud mitjana, molt abruptes, que alternen amb les petites superfícies conreables de les planes alluvials i dels vessants de pendís suau Aquest relleu és el fruit d’una estructura precambriana, plegada i dislocada, amb nombroses depressions tectòniques, de direcció general SW-NE, dins les quals resten retalls de sediments primaris El conjunt, després d’ésser peneplanat, fou novament plegat durant el Terciari i el Quaternari El nord, cobert de materials miocènics, s’ha vist afectat per…
Naktong-gang
Riu
Riu de Corea del Sud (520 km).
Desemboca a la mar del Japó, a l’estret de Corea Formà la línia de defensa de les tropes de l’ONU durant la guerra de Corea
Inch’ŏn
Ciutat
Ciutat metropolitana de la República de Corea, situada a l’oest de Seül.
Port a la mar Groga, el principal de Corea del Sud, és un centre comercial, exportador d’arròs i un nucli industrial indústria metallúrgica i tèxtil
Kanghwa
© Corel Professional Photos
Badia
Badia de la costa occidental de la Corea del Sud, oberta a la mar Groga (Huang Hai).
Hi desemboca, en un estuari, el riu Han-gang Té una important activitat pesquera
Cheju Haehyŏp
Estret marí
Estret que separa l’illa de Cheju (República de Corea) de la resta de terres sud-coreanes de la península de Corea, entre la mar Groga i la mar del Japó, a l’extrem sud-occidental de l’estret de Corea.
Sunch’on
Ciutat
Ciutat de la província de Cholla Meridional, Corea del Sud, situada a la península de Yosu.
Oman
Estat
Estat del SE de l’Aràbia, limitat al N pel golf d’Oman, a l’E per la mar d’Aràbia, al S per l’oceà Índic, al SW pel Iemen, i a l’W per l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units; des del 1967 en formen també part les illes Kuria Muria, reivindicades pel Iemen; la capital és Masqat.
La geografia Morfològicament, és una terra alta formada per grans relleus calcaris El N és dominat per la serralada de Ḥaǧar, on es registren les màximes altituds del país Ǧabal al-Šām, 3035 m El clima, àrid i molt calorós a la costa, és més temperat a les zones muntanyoses Amb precipitacions molt escasses 250-500 mm anuals a les zones muntanyoses, és mancada de recursos perennes d’aigua Entrada a la ciutat història de Masqat © Magnus Manske L’economia es basava fins els anys seixanta en l’agricultura palmera de dàtil i cítrics, la ramaderia bestiar oví, cabrum i de camells i la pesca El…
Rússia
Estat
Estat que ocupa la major part de l’Europa Oriental, gran part de l’Àsia Central i la totalitat de l’Àsia Septentrional; la capital és Moscou.
La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…