Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
salina de Coipasa

Salina de Coipasa
Francoise Gaujour (CC BY-NC-ND 2.0)
Salina
Aiguamoll
Àrea pantanosa salina de Bolívia (departament d’Oruro) i, en menor part, de Xile.
És situada als Andes centrals, a la regió de l’Altiplano bolivià 90 km de longitud i 50 d’amplada Al seu extrem nord hi ha el llac de Coipasa 30 km de longitud i uns 15 d’amplada, el qual, per mitjà del riu Lacajahuira, es comunica amb el llac Poopó
estret de La Pérouse
Estret marí
Estret que separa l’illa de Sakhalin (Rússia), al N, de la de Hokkaidō (Japó).
Té una amplada de 46 km, i uneix la mar del Japó, a l’W, amb la d’Okhotsk, a l’E
golf de Guafo
Golf marí
Boca que uneix el golf del Corcovado amb el Pacífic, al S de Xile.
Té uns 50 km d’amplada i separa l’illa de Chiloé, al N, de les illes Guaitecas, al S A la sortida al Pacífic hi ha l’illa del mateix nom
Okinawa
Illa
Illa més gran de l’arxipèlag de Ryūkyū, Japó, a la mar de la Xina, que forma part del ken d’Okinawa
.
La capital és Naha És de forma allargassada i s’estén de SW a NE, amb una llargada total de 110 km i una amplada desigual que oscilla entre 3,5 i 12 km Pertangué a l’imperi xinès entre els s XIII i XVII, i al Japó des del 1607 Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada pels nord-americans, que hagueren de vèncer una forta resistència japonesa Els EUA convertiren l’illa en una de les seves bases principals a l’Extrem Orient, des de la qual operaven contra Corea i la Indoxina L’any 1972 el govern japonès recuperà l’administració de l’illa, però les forces nord-americanes…
Xile

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, situat a l’extrem sud-occidental del continent americà, limitat al N pel Perú, a l’E per Bolívia i l’Argentina, al S pels oceans Atlàntic i Pacífic i a l’W pel Pacífic. La capital és Santiago.
La geografia física El relleu i la geologia Hom ha parlat sovint del caràcter insular de Xile Efectivament, el país és envoltat per la mar, la muntanya i el desert es pot parlar, doncs, d’una illa o, millor dit, amb els seus 4000 km de llargada, d’una espècie de subcontinent reduït a la seva façana marítima i gairebé desproveït de zona interior, ja que l’amplada mitjana és de 200 km Hom distingeix a Xile tres unitats de relleu d’una gran importància a l’E la serralada dels Andes, a l’W la serralada de la Costa, i enmig d’ambdues, la Depressió Longitudinal Durant l’era terciària es produïren…