Resultats de la cerca
Es mostren 1724 resultats
Sagamihara
Ciutat
Ciutat del ken de Kanagawa, a l’illa de Honshū, Japó.
Situada al NW de Yokohama, fou creada els anys quaranta per la unió de Kami-mizo i Ono
golf de Sagami
Golf marí
Gran entrada de mar a les costes sud-orientals de l’illa de Honshū, Japó, que comunica amb la badia de Tòquio.
Hi ha les ciutats de Fujisawa i Odawara
Saga
Ciutat
Capital del ken homònim, a l’illa de Kyūshū, Japó.
Port de pesca i centre miner del carbó al NW de l’illa, a la badia de Shimabara Indústria siderúrgica, tèxtil i ceràmica
Sado
Illa
Illa de la mar del Japó, situada davant la costa NW de l’illa de Honshū.
Conreus d’arròs i blat Pesca i ramaderia Mines d’or i argent El centre principal és Aikawa
Ryūkyū
Arxipèlag
Arxipèlag del Japó format per 83 illes, 48 de les quals deshabitades, que forma el ken d’Okinawa
.
La capital és Naha S'estén uns 1 100 km formant un gran arc des de Kyūshū, al N, fins a Taiwan, al S, i constitueix el límit est de la mar de la Xina Oriental La majoria de les illes grans són volcàniques 15 volcans actius i les petites, corallines Clima subtropical humit Densament poblades 574 h/km 2 est 1998, el principal nucli urbà és la capital, a l’illa d’Okinawa Conreus de canya de sucre, moniato, arròs, pinya tropical Exportació de sucre i pinya Indústria tèxtil La població, resultat de migracions prehistòriques des del Japó i des de la Xina, presenta caràcters somàtics diferents dels…
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Rudnik
Muntanya
Sistema orogràfic de Sèrbia, a la comarca de Šumadija (1.132 m).
Jaciments de plom, zinc, amiant i bismut Hom hi ha fet importants troballes arqueològiques del temps del bronze i de l’època romana
La Paz
Vista del Valle de la Luna , al departament de La Paz, a Bolívia
© X. Pintanel
La Paz
La catedral de La Paz, a Bolívia
© X. Pintanel
Ciutat
Capital administrativa i seu del govern de Bolívia (no és la capital legal) i capital del departament homònim.
És situada en una profunda cubeta d’un altiplà a 3700 m d’altura, amb uns vessants molt escarpats Hom hi distingeix un nucli central d’època colonial, amb carrers estrets i amb grans pendents Al costat dels barris administratius i residencials hom ha installat nombroses petites indústries filatures de llana, cotó, fàbriques de ciment, calçat, manufactura de tabac, i d’altres de menys importància Té aeroport internacional Arquebisbat catòlic Centre d’ensenyament superior Universidad Boliviana Mayor de San Andrés, fundada el 1930, i Universidad Católica Boliviana, el 1966 Fundada per Alonso de…