Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Yonago
Ciutat
Ciutat del ken de Tottori, a l’illa de Honshū, Japó.
Centre comercial i port a la costa de la mar del Japó, hi ha activitat pesquera i indústries derivades d’aquesta
Yokosuka
Ciutat
Ciutat del ken de Kanagawa, a l’illa de Honshū, Japó, situada al S de Yokohama, a l’entrada de la badia de Tòquio.
El 1930 començà el seu desenvolupament com a base naval i aèria, i hom hi installà indústries de guerra Actualment la principal activitat industrial és la construcció naval
Kashiwa
Ciutat
Ciutat del ken de Chiba, a l’illa de Honshū, Japó, al NE de Tòquio.
Formada l’any 1954 per fusió dels nuclis de Kashiwa i Kogane Nucli ferroviari i centre comercial local, es convertí a partir del 1950 en suburbi residencial de Tòquio té també activitat industrial
Fujinomiya
Ciutat
Ciutat del ken de Shizuoka, a l’illa de Honshū, Japó, situada al peu occidental del Fuji-San.
Desenvolupada entorn del santuari de Sengen, el més important del culte del Fuji-San des del s IX, ha prosperat per la gran afluència de pelegrins i turistes Té també activitat industrial derivats lactis, pasta de paper i material fotogràfic
Iwaki
Ciutat
Ciutat de l’illa de Honshū, Japó, al ken de Fukushima, situada a la costa del Pacífic.
Des de l’explotació de les mines de carbó de Jōban, començada a la darreria del sǏX, hi predomina l’activitat minera, si bé actualment només una petita part de les mines continuen actives Es desenvolupa, en canvi, la indústria química i petroquímica, especialment en el sector portuari d’Onahama A les àrees rurals properes hom conrea tabac
Jyoetsu
Ciutat
Ciutat de la prefectura de Niigata, a l’illa de Honshū, Japó.
Situada a la desembocadura de l’Arakawa, fou formada, per raons de planificació industrial, per la fusió de Naoetsu i Takada, antiga ciutat feudal que conserva indústries tradicionals, com manufactures tèxtils i producció d’eines agrícoles, i una activitat moderna de fabricació d’esquís El sector de Naoetsu, antic port de la mar del Japó, comprèn indústries químiques, metallúrgiques, de maquinària i alimentàries
monestir d’Escarp
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir cistercenc (Santa Maria d’Escarp), filial de Cîteaux, a la dreta del Segre, prop de la confluència amb el Cinca, a l’actual municipi de Massalcoreig (Segrià).
Fou fundat el 1213 per Arnau II, abat de Cîteaux, a instàncies de Pere I de Catalunya-Aragó Aviat esdevingué una important abadia i als segles XII i XIV els seus abats tingueren una gran activitat dins l’orde i intervingueren en el pas de Lavaix a l’orde cistercenc Però a partir del segle XV fou encomanat normalment a monjos de Poblet, alguns dels quals prengueren el títol abacial i altres només el de prior administrador, atès l’escàs nombre de comunitaris d’Escarp Després d’un cert redreçament dels segles XVI al XVIII hom reedificà l’església aquest darrer segle, s’extingí amb l’…
Kyūshū
Illa
Illa del Japó, la més meridional de l’arxipèlag nipó, la tercera en extensió i la segona en població.
És una de les illes més densament poblades del Japó 318,6 h/km 2 1995 El relleu és muntanyós, amb altituds que superen els 1 500 m de mitjana, i la costa és retallada Els volcans en activitat són l’Aso 1 593 m i el Sakurajima 1 140 m El clima és suau, influït pels monsons, i la vegetació, de tipus tropical L’agricultura, localitzada al litoral i a les valls interiors, es basa en l’arròs, l’ordi i el te La pesca és molt activa, sobretot al NW, on també hi ha jaciments de carbó, i de mineral coure, ferro, estany i argent La indústria es concentra a les ciutats de Sasebo, Kitakyūshū i Nagasaki
Maials
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca, ja al límit amb la Ribera d’Ebre, a la zona de transició vers les Garrigues Limita amb els municipis de Llardecans E i N, Seròs i Almatret W, del Segrià, i amb els de Riba-roja d’Ebre i Flix S, de la Ribera d’Ebre Les plataformes garriguenques són formades aquí per planells ondulats amb relleus estrets i allargats i valls profundes, com el barranc de la Vall Major, el qual rep les aigües de diferents valls i rieres que drenen el terme Vall Empedrada, riera de la Vall dels Horts Algunes de les partides del terme són la Devesa…
el Segrià
Comarca
Comarca del Principat, a la regió de Lleida.
La geografia Cap de comarca, Lleida 112199 h 2001 El nucli central, que li ha donat nom, és el Segrià estricte, sector situat al nord de la ciutat de Lleida fins al terme d’Alguaire, entre la clamor de Noguerola i la Noguera Ribagorçana entre aquests cursos d’aigua discorria, davallant de l’altiplà de Ratera, a Alguaire, la clamor de Segrià , documentada al segle XII La comarca actual comprèn també el pla de Lleida, a banda i banda del Segre, amb els altiplans d’Almacelles i d’Alguaire i la serra Pedregosa fins al Sas d’Almenar, límit amb la Llitera i la conca del Cinca el sector del baix…