Resultats de la cerca
Es mostren 8174 resultats
Finnmark
Altiplà
Altiplà de Noruega, a l’interior del fylke de Finnmark, de 300 a 600 m d’altitud sobre el nivell del mar.
El sòcol Precambrià ha estat molt modificat per l’erosió glacial dipòsits morènics i més de 16 000 llacs El punt més alt és el Svartfjelljøkel 1 218 m
Finnmark
Divisió administrativa
Fylke de Noruega.
La capital és Vadsø 6 330 h 1996, però Hammerfest, la ciutat més septentrional d’Europa, és la més poblada prop de 10 000 h a la meitat dels anys noranta i important pel seu port i com a centre turístic A l’illa de Magerøy hi ha el cap Nord La pesca i les indústries derivades són la base de l’economia, i a la península de Sør-Varanger hom explota mines de ferro La majoria de la població és noruega, però hi ha minories de finesos i de lapons, els quals es dediquen a la ramaderia de rens
Ferres
Masia
Despoblat i actual masia (mas de Ferres) del terme d’Horta de Sant Joan (Terra Alta), al N del terme.
Fennoscàndia
Regió
Regió fisiogràfica del nord d’Europa que comprèn l’escut bàltic, estès per Suècia, Finlàndia, Carèlia i la península de Kola, a Rússia, i la major part de Noruega, afectada pel cicle orogènic del Caledonià.
Hi predominen els materials cristallins del Precambrià, no alterats des del Cambrià, coberts només per llacs d’origen glacial i, a la regió d’Escània Suècia, per materials sedimentaris El nom de Fennoscàndia li fou donat pel geòleg finlandès W Ramsay, el 1898
la Fatarella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, a la depressió morfològica de l’Ebre, accidentat al N i al NW per la serra de la Fatarella (550 m alt.), que separa la comarca de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El municipi de la Fatarella, de 56,52 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita amb els termes de Riba-roja d’Ebre N, Flix en un punt, al NE, marcat pel cim de les Roques d’en Benet o Montserrat, de 546 m, Ascó E i Móra d’Ebre SE, al sector de les Camposines, tots de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Terra Alta de Corbera d’Ebre S i Vilalba dels Arcs SW i W El sector principal és el septentrional i és accidentat pels vessants N i W de les muntanyes de…
riu dels Estrets
Riu
Afluent per la dreta del riu d’Algars que neix al vessant occidental del massís dels Ports de Beseit (serra de l’Espina); forma, al seu curs mitjà, el congost anomenat els Estrets d’Arnes, i desguassa al límit dels termes d’Arnes i d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
mar de Barentsz
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, situada entre les illes Spitzbergen, les illes de la Terra de Francesc Josep, les illes de Nova Zembla i la costa septentrional de Rússia i de Noruega.
La profunditat mitjana és d’uns 180 m i les profunditats màximes són d’uns 548,6 m a l’oest i d’uns 423,6 m a l’est el relleu del fons és molt irregular La temperatura i la salinitat són influïdes per la darrera derivació del corrent del Golf les temperatures oscillen entre 0 i -1°C a l’hivern i entre 4 i 6°C a l’estiu la salinitat és d’un 34% 0 i disminueix fins a 29-30% 0 en direcció a la mar Blanca D’agost a octubre és lliure de glaç a l’hivern el glaç procedent del casquet polar arriba fins als 75°N de latitud És molt rica en pesca i té ports notables, com ara el de Murmansk a Noruega i…
Boknfjord
Fiord
Fiord del sud-oest de Noruega, a la mar del Nord, al nord de Stavanger.
A l’entrada hi ha l’illa de Karmøy Té 21 km d’amplada a la boca d’entrada i 58 km de llargària
Bodø
Ciutat
Capital del fylke
de Nordland, Noruega.
Centre administratiu i comercial Té aeroport internacional
Biwa-ko
Llac
Llac del Japó, el més gran del país (695 km 2
), a l’illa de Honshū, al NE de Kyoto.
És ric en pesca i hi ha una central elèctrica