Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
golf de Bengala
Golf marí
Part de l’oceà Índic compresa entre la Unió Índia a l’oest, Bangladesh al nord i Myanmar, Tailàndia i Malàisia a l’est.
Al sector oriental del golf hi ha les illes Andaman i Nicobar És afectat pels monsons, que provoquen en aquesta àrea pluges molt intenses Hi desemboquen l’Irauadi, el Ganges, el Brahmaputra, el Godāvari i el Krishna Els ports principals del golf són Rangun i Sittwe a Birmània, Chittagong a Bangladesh, Calcuta, Vishākhapatanam i Madràs a l’Índia, Trincomalee a Sri Lanka i Port Blair a les illes Andaman
mar d’Aràbia
Mar
Part nord-occidental de l’oceà Índic, entre la costa occidental de l’Índia, la costa sud d’Aràbia i Somàlia (7 500 000 km2).
Comprèn el golf d’Aden, que el comunica amb la mar Roja i el golf d’Oman, que el comunica amb el golf Pèrsic, i d’altres, més petits, com el Kutch i el Khambhāt Conté les illes de Lakshadwep Índia, Socotra Somàlia i Khūryān Mūryān Aràbia La temperatura i la salinitat són elevades, i les aigües, poc profundes Els rius principals que hi desguassen són l’Indus, el Narbadā i el Tāptī, i els ports més importants, Bombay, Karāchī i Aden Els vents monsònics produeixen corrents marins durant els mesos de març, juny i juliol, que dificulten la navegació
oceà Índic
Oceà
Oceà comprès entre Àsia, al N, Àfrica, a l’W, Indonèsia i Austràlia, a l’E, i l’oceà Antàrtic, al S; és el tercer en extensió, després del Pacífic i l’Atlàntic, i inclou les mars adjuntes: la mar Roja, el golf Pèrsic, la mar d’Aràbia, el golf de Bengala i la mar d’Andaman.
L’oceà Índic comunica amb el Pacífic pels estrets de Malaca, de Sonda i de Bass, amb la Mediterrània pel canal de Suez i amb l’Atlàntic pel segle d’Àfrica Comprèn l’illa de Madagascar, la més gran, i els grups d’illes de Seychelles, Comores, Mascarenyes, Laquedives, Maldives, Chagos i Kerguelen Les modernes teories de la deriva continental i tectònica de plaques expliquen l’origen geològic de l’oceà Índic Segons DPM Mckenzie i JG Sclater, el subcontinent índic es desplaçà prop de 5000 km en direcció SW-NE, travessant, en el seu llarg recorregut, la totalitat d’aquest oceà inicialment, l’…
Mandalay
Ciutat
Capital de l’estat de Myanmar fins el 1886 i de la província homònima.
Fou, amb Amarapura, Pagan i Ava, un dels principals centres culturals i polítics locals des del s XVI El seu moment més esplendorós fou el s XVIII, al qual pertanyen una gran diversitat de pagodes i palaus, exuberants en decoració escultòrica, or i laca, on es conjuminen la influència índia i la xinesa Cal subratllar com a exemplar important d’aquest moment la pagoda de No-in-maya-shin
Arakan
Divisió administrativa
Estat de Myanmar.
La capital és Sittwe País sotmès a la influència índia durant el segle IX, fou incorporat a la Birmània unificada sota Anawratha s XI Quan l’imperi de Pagan desaparegué 1298, l’Arakan esdevingué un dels regnes en què s’escindí Birmània Des del segle XV fou considerat un regne independent El 1785, però, fou novament annexionat a Birmània Cedit a la Companyia Britànica de les Índies Orientals, després de la primera guerra anglobirmana 1826, l’Arakan es fusionà el 1862 amb la Baixa Birmània Britànica Des de la independència de Myanmar 1948 rep el nom de Rakhine A l'Estat hi viuen…
Myanmar
Estat
Estat de l’Àsia del sud-est, a la part nord-oest de la península indoxinesa, limitat amb la Xina al NE, amb Laos i Tailàndia al SE, amb l’Índia i Bangladesh al NW, amb el golf de Bengala al SW i amb la mar d’Andaman al S; la capital és Naypyidaw.
La geografia física Des d’un punt de vista geomorfològic, Myanmar es constituïda per una depressió central, orientada de N a S i omplerta per sediments terciaris, plegats i fracturats, i unes regions perifèriques, de muntanyes amb la mateixa orientació i difícilment penetrables la serralada de l’Arakan Arakan Yoma a l’W, les muntanyes Kumon, amb el cim més alt del país Hakakabo Razi, 5881 m i Pātkoi al N, les muntanyes Gaoligong, l’altiplà dels Xans i la serralada de Tenasserim a l’E A l’extrem S de la depressió drenada pel riu Irauadi i els seus afluents hi ha el delta d’aquest riu 35000 km…
Arakan Yoma
Serralada
Sistema muntanyós de Myanmar que s’estén en direcció N-S des de l’estat de Manipur, a l’Índia, fins al curs baix de l’Irauadi i entre aquest riu i el golf de Bengala, formant una barrera climàtica que evita la penetració del monsó del SW al centre del país.
Recobert per la selva, és difícilment penetrable Culmina als 3 035 m en el mont Victoria
Japó
Estat
Estat insular de l’Àsia oriental, al N del Pacífic, estès en direcció NE-SW i que comprèn 3.400 illes, les més importants de les quals (Hokkaidō, Honshū, Shikoku i Kyūshū) ocupen el 97% del territori; la capital és Tòquio.
La geografia física La morfologia de les illes és complexa, a causa dels successius plegaments i les dislocacions i de la intensa activitat volcànica Profundes fosses marines les flanquegen Tuscarora, 10374 m Les muntanyes ocupen les tres quartes parts de l’àrea, amb 250 pics de més de 2000 m En formen el relleu una serralada que travessa les illes en sentit longitudinal i una altra que en direcció NE-SW s’estén pel Honshū central, ambdues tallades perpendicularment per la Fossa Magna Els moviments sísmics i eruptius són intensos hi existeixen 192 volcans, 58 dels quals en activitat Les…