Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Asahikawa
Ciutat
Ciutat del ken de Hokkaidō, a l’illa del mateix nom, Japó.
Situada a la vora del riu Isnikar, el seu clima és fred 5,2°C de temperatura mitjana anual És un centre agrícola cereals, lleguminoses i patates i industrial fabricació de paper, foneria d’alumini, tallers de ferrocarril, maquinària i eines Aeroport
Fukuoka
Ciutat
Capital del ken homònim, a l’illa de Kyūshū, Japó, situada a la costa de la mar del Japó.
És el resultat de la fusió del port de Hakata i de la ciutat fortalesa de Fukuoka Centre polític, econòmic, intellectual i de serveis de Kyūshū Té port i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Fukuoka, fundada el 1934
Sapporo
Ciutat
Capital de l’illa i del ken de Hokkaidō, al Japó.
Situada a la plana d’Ishikari, al peu de la serralada volcànica de Hokkaidō, és un centre turístic i d’esports d’hivern Hi tingueren lloc els Jocs Olímpics d’hivern del 1972 Nus important de comunicacions Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior
Iwakuni
Ciutat
Ciutat de l’illa de Honshū, Japó, al ken de Yamaguchi, situada al delta del Nishiki-gawa, a la badia d’Hiroshima.
Antiga ciutat feudal, ha crescut com a gran nucli industrial i centre d’una regió de producció petroquímica, estesa vers el N fins Ōtake, a la prefectura de Hiroshima Antiga base militar i naval, actualment és ocupada per una base nord-americana i per l’aeroport internacional d’Iwakuni
Itami
Ciutat
Ciutat del ken de Hyōgo, a l’illa de Honshū, Japó.
Situada al NW d’Osaka, de la qual constitueix un suburbi residencial, des de l’obertura de la línia ferroviària i la construcció d’habitatges socials, posseeix un districte urbà de caràcter industrial, en expansió els darrers anys Dins el terme s’inclou l’aeroport internacional d’Osaka
Kakogawa
Ciutat
Ciutat del ken d’Hyōgo, a l’illa de Honshū, Japó, situada a la vall inferior del Kakogawa.
A la tradicional indústria d’adoberia i tèxtils de llana s’afegí modernament la siderometallúrgia, construcció de maquinària, filatures i indústria química La ciutat forma part de la zona industrial d’Harima Té una gran àrea residencial al nord en una zona de turons i l’aeroport de Befu al sud de l’àrea urbana
Plovdiv

Panoràmica de Plovdiv
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de la província de Plovdiv, Bulgària.
Edificada sobre set turons a ambdues ribes del Marica, és centre agrícola i industrial metallúrgia, maquinària i calçat i nus de comunicacions Aeroport Anomenada Filipòpolis, de Filip II de Macedònia, que la restaurà 340 aC, fou durant la dominació romana capital de la província de Tràcia Disputada a l’edat mitjana per Bizanci, els búlgars, els russos i els croats, caigué el 1364 en poder dels turcs El 1885 s’integrà, a conseqüència d’un aixecament, al regne de Bulgària sorgit poc abans
Varna

Carrers de Varna
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de la província de Varna, Bulgària, a la mar Negra.
Tercera ciutat de l’estat i el port principal, té indústries mecàniques, tèxtils, químiques i alimentàries i refineries de petroli Centre cultural, té universitat, diversos museus i biblioteques, teatres i òpera Hi ha aeroport Centre turístic, a la vora hi ha les platges de Družba i Zlatni Pjasâci És seu metropolitana ortodoxa Colònia milèsia Odessos al segle VI aC, fou ocupada pels búlgars 680, i pertangué a l’Imperi Bizantí a partir del segle X Ocupada pels turcs 1393, aquests hi derrotaren, el 1444, els polonesos i hongaresos Fou anomenada Stalin els anys 1949-56
Sofia

Teatre Nacional Ivan Vazov, a Sofia
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de Bulgària.
Té un estatus d’ okrag independent 1038 km 2 i fa les funcions de capital de l’ okrag homònim 7385 km 2 304000 h est 1984 És situada al peu del massís del Vitosa, a l’alta vall de l’Iskār, i ocupa una situació estratègica a la cruïlla de les vies que uneixen l’Europa central i l’Europa oriental i mediterrània El seu creixement ha estat lent, i arrenca de la seva capitalitat de l’estat búlgar, el 1878, que fou preferida a la històrica metròpolis de Târnovo, malgrat la seva posició excèntrica respecte al país El 1880 només tenia 20000 h, i 154000 el 1920 L’època de màxim creixement correspon…