Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Asahikawa
Ciutat
Ciutat del ken de Hokkaidō, a l’illa del mateix nom, Japó.
Situada a la vora del riu Isnikar, el seu clima és fred 5,2°C de temperatura mitjana anual És un centre agrícola cereals, lleguminoses i patates i industrial fabricació de paper, foneria d’alumini, tallers de ferrocarril, maquinària i eines Aeroport
Fukuoka
Ciutat
Capital del ken homònim, a l’illa de Kyūshū, Japó, situada a la costa de la mar del Japó.
És el resultat de la fusió del port de Hakata i de la ciutat fortalesa de Fukuoka Centre polític, econòmic, intellectual i de serveis de Kyūshū Té port i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Fukuoka, fundada el 1934
Sapporo
Ciutat
Capital de l’illa i del ken de Hokkaidō, al Japó.
Situada a la plana d’Ishikari, al peu de la serralada volcànica de Hokkaidō, és un centre turístic i d’esports d’hivern Hi tingueren lloc els Jocs Olímpics d’hivern del 1972 Nus important de comunicacions Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior
Iwakuni
Ciutat
Ciutat de l’illa de Honshū, Japó, al ken de Yamaguchi, situada al delta del Nishiki-gawa, a la badia d’Hiroshima.
Antiga ciutat feudal, ha crescut com a gran nucli industrial i centre d’una regió de producció petroquímica, estesa vers el N fins Ōtake, a la prefectura de Hiroshima Antiga base militar i naval, actualment és ocupada per una base nord-americana i per l’aeroport internacional d’Iwakuni
Itami
Ciutat
Ciutat del ken de Hyōgo, a l’illa de Honshū, Japó.
Situada al NW d’Osaka, de la qual constitueix un suburbi residencial, des de l’obertura de la línia ferroviària i la construcció d’habitatges socials, posseeix un districte urbà de caràcter industrial, en expansió els darrers anys Dins el terme s’inclou l’aeroport internacional d’Osaka
Kakogawa
Ciutat
Ciutat del ken d’Hyōgo, a l’illa de Honshū, Japó, situada a la vall inferior del Kakogawa.
A la tradicional indústria d’adoberia i tèxtils de llana s’afegí modernament la siderometallúrgia, construcció de maquinària, filatures i indústria química La ciutat forma part de la zona industrial d’Harima Té una gran àrea residencial al nord en una zona de turons i l’aeroport de Befu al sud de l’àrea urbana
Vilanova d’Alcolea

Vista del poble de Vilanova d'Alcolea
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Plana Alta, situat a la part septentrional interior de la comarca, entre el vessant W de la serra d’en Galceran i la rambla del Quartico, al peu del sector septentrional de la serralada del desert de les Palmes, al llindar que separa la foia de les Coves, al N, del pla de l’Arc, al S.
El terme és drenat pels barrancs de la Font Roja, dels Castells, de la Penya Roja i de la Carrasqueta La meitat del territori és improductiu i cobert de garriga L'economia tradicional era basada en el secà, dedicat a cereals, vinya, ametllers i oliveres, complementat pel regadiu Hom ha introduït diverses granges de porcs La vila vilanovins 348 m alt és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc de Vilanova , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves El nucli central envolta la plaça de l’església parroquial Sant Bartomeu, on es conserva l’altar de Sant Roc, barroc, obra…
Castelló de la Plana
Municipi
Municipi de la Plana Alta, estès entre la mar i els últims contraforts del Sistema Ibèric.
La part interior del terme, muntanyosa, comprèn bàsicament formacions mesozoiques, triàsiques i cretàcies, les quals constitueixen les muntanyes del desert de les Palmes, que s’estenen en direcció NE-SW, paralleles a la costa fins a la vall del riu Sec de Borriol, que recull les aigües del vessant de ponent L’altitud màxima és la roca Blanca 628 m alt, al límit entre Castelló, Benicàssim i Borriol, a l’extrem NE la part meridional de les muntanyes és bastant més suau el Collet i les serretes de la Magdalena no arriben als 200 m alt El glacis del piemont davalla suaument des d’una altura de…