Resultats de la cerca
Es mostren 13093 resultats
serra Geral
Serra
Cadena muntanyosa que s’estén en direcció NW pels estats de Santa Catarina i Rio Grande do Sul, al Brasil oriental.
Assoleix l’altitud màxima a Morro da Igreja 1 808 m
Gebut
Despoblat
Despoblat i antic castell del municipi de Soses (Segrià), al límit amb Aitona.
Figura entre els castells que l’alcaid de Lleida empenyorà a Ramon Berenguer III el 1120 Fou dels Cervera de Juneda, i al s XIV passà als Ayerbe i als Cornell El 1168 era parròquia, adscrita a Sant Llorenç de Lleida El 1398 rebé carta de veïnatge de Lleida
el Garrut
Història
Nom popular del cementiri municipal de Lleida construït el 1809 al sector de l’horta a l’esquerra del Segre.
Gardeny
Castell
Castell i antic monestir del SW de la ciutat de Lleida.
Situat a la dreta del Segre, damunt el turó testimoni anomenat puig de Gardeny 198 m alt —el material argilós del qual ha donat peu a una indústria de teuleria i de ceràmica que es remunta a l’època preromana—, que domina la partida de l’horta dita la Corda de Gardeny A la fi de l’actual carrer Major hi havia, a les muralles, el portal de Gardeny davant l’assoc o mercat sarraí El castell fou el centre de la comanda de Gardeny, dels templers, la més important de la regió, que comprenia nombroses possessions cedides a l’orde per Ramon Berenguer IV el 1149, com a compensació de l’ajuda rebuda a…
Garcia
Ajuntament de Garcia
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre, estès a banda i banda del riu, a la seva confluència amb el riu de Siurana, al sector N de la cubeta de Móra.
Situació i presentació El municipi de Garcia, d’una extensió de 52,37 km 2 , limita a tramuntana amb Vinebre aigua amunt del pas de l’Ase i la Torre de l’Espanyol, al sector de llevant amb el Molar, el Masroig i els Guiamets, tots tres del Priorat, a migdia amb Tivissa, Móra la Nova pel caminal de les Planes i Móra d’Ebre pel caminal de la Partició de Garcia, i a ponent amb Ascó Al N del terme, el territori és accidentat a l’esquerra del riu per la serra del Tormo 523 m al cim homònim, que forma la paret oriental, dita de Comes…
mas de Frauques
Masia
Torre
Masia i antiga torre (torre de Frauques) del terme de Tivissa (Ribera d’Ebre), al sector muntanyós que separa la vall de l’Ebre de la costa.
Franca
Ciutat
Ciutat de l’estat de São Paulo, Brasil.
Centre brasiler del calçat i d’una regió productora de cafè Hi ha una de les refineries de sucre més importants del país
Fortaleza
Ciutat
Capital de l’estat de Ceará, Brasil, a la costa de l’Atlàntic.
És el port principal de l’estat Cresqué acceleradament entre les dues dècades compreses entre 1950-70, que duplicà la població, i posteriorment, tot i mantenir l’augment, en moderà el ritme Exporta sucre, cafè, cotó i cautxú, i fa arribar els productes de l’interior fins a Patos i Paraíba Explota sal marina És el tercer productor d’asfalt del país hi ha fabricació de teixits de cotó i elaboració de sucre Té aeroport internacional Centres d’ensenyament superior Universidade Federal do Ceará, fundada el 1955, Universidade Estadual do Ceará, el 1979, i Universidade do Fortaleza, el 1973
Darmós
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tivissa (Ribera d’Ebre), al nord de la vila, prop del límit amb els termes de Móra la Nova i de Garcia, a la dreta del barranc de Darmós
, que aflueix a l’Ebre, per la dreta, a Móra la Nova.
La parròquia de Sant Miquel fou fundada com a vicaria perpètua el 1784 La població fou destruïda el 1810 per les tropes napoleòniques l’església fou refeta en 1862-67
Curitiba
Ciutat
Capital de l’estat de Paranà, Brasil, als contraforts de la Serra do Mar.
És un important nucli industrial derivats de l’agricultura, metallúrgia, ciment, paper, productes químics, mobles i productes tèxtils i centre comercial d’un ample territori agrícola Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidade Federal do Paraná, fundada el 1912, i Universidade Católica de Paraná, fundada el 1959
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina