Resultats de la cerca

Comprèn una superfície aproximada d’un milió d’hectàrees entre les dues ribes, la majoria en zona marina, un territori repartit entre les províncies marroquines de Tetuan, Chefchaouen, Tànger i Larraix, i les de l’Estat espanyol de Màlaga i Cadis, a les serres de las Nieves i Grazalema Del patrimoni natural, destaquen la diversitat de la vegetació mediterrània, amb una importància especial de les suredes, els alzinars i les rouredes, les comunitats de dunes i maresmes, i el valor de conservació de l’espècie d’avet Abies pinsapo , endèmica de la zona

Neix a l’estat de Goiás, a uns 120 km a l’W de Brasília, vessant nord d’un sector tabular Dues terceres parts del seu trajecte les recorre al llarg del sector central de l’estat homònim La part final forma la frontera occidental amb l’estat de Maranhão Després de desviar-se uns 100 km cap a l’W, rep el seu afluent més important, l’Araguaia, i recupera l’orientació S-N fins a la confluència amb el Rio Pará de l’estuari de l’ Amazones Poc després, deixa Belém a la riba dreta i forma, en desembocar a l’Atlàntic, la badia de Marajó És poc navegable a causa de l’abundància de cascades i ràpids

La capital és Tiznit 22 922 h 1982

Més de la meitat del terme és cobert de muntanya, garriga, carrascar i pastures, poc productives el secà es dedica a cereals, vinya i ametllers El 67% de la població activa treballa en el sector primari La vila 553 h agl 2006, tirijans 464m alt es troba al centre d’un pla, estès entre la serra de la Creu, 764 m, el tossal de la Mola, 753 m, i la serra del Molló, a ponent, i la serra de Petrers, 622 m, a llevant, sobre l’antic camí de Sant Mateu a Albocàsser De l’església parroquial la Mare de Déu del Pilar depèn el santuari de Santa Bàrbara, aturonat a llevant de la vila Després de la…

Neix a la serra do Mar, es dirigeix a l’W i desemboca al Paraná Situat a l’estat de São Paulo, fou una via de penetració a l’interior del país a l’època colonial

La capital és Tetuan

Situada a la riba del riu Martin, a la plana litoral i al peu de la serralada del Rif, és el centre comercial d’una regió agrícola fèrtil tarongers i oliveres Té indústries de fertilitzants, tèxtils, alimentàries i de tabac Islamitzada al segle VIII per Mūsà ibn Nuṣayr, passà a formar part del domini idríssida, i al final del segle IX fou destruïda La població no ressorgí de nou fins que el soldà del Marroc Yūsuf IV hi construí una alcassaba 1286 Sota l’imperi benimerí de Granada es convertí en focus de pirateria, fins que Enric III de Castella la destruí 1401 Reconstruïda de nou al final del…

Centre comercial i mercat agrícola, hi ha també indústries alimentàries i tèxtils, i és arquebisbat catòlic

La capital és Taza

Centre comercial Jaciments de plom i zinc Únic pas fàcil entre el Marroc oriental i l’occidental