Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
Minas Gerais
Divisió administrativa
Estat del Brasil, a l’altiplà central, entre els estats de Bahia, Espírito Santo i Rio de Janeiro a l’E, São Paulo al S, Mato Grosso i Goiás a l’W i Bahia al N.
La capital és Belo Horizonte El territori es desplega en un complex altiplà drenat per nombrosos rius, en especial pels braços originaris del Paraná i el curs superior del San Francisco El sud comprèn un àrea accidentada per les serres de Mantiqueira i dos Aimorés L’activitat minera, que dóna nom a l’estat, és important per l’extracció de ferro jaciments d’Itanira, Rocas Novas, Sabará, etc Jaciments d’urani i de bauxita a Poços de Caldas Minas Gerais té el principal centre aurífer del Brasil a Nova Lima L’agricultura és molt diversificada, amb importants conreus d’arròs, cítrics…
Caucàsia
Regió
Nom amb què és designada la regió que s’estén entre la mar Negra i la mar Càspia i té com a límit septentrional les conques del Kuban’ i el Terek i com a límit meridional l’altiplà d’Anatòlia i l’Iran.
En constitueix el nucli central la serralada del Gran Caucas , que divideix la regió en dues grans àrees, la Ciscaucàsia al nord i la Transcaucàsia al sud La Ciscaucàsia comprèn, d’oest a est, la Circàssia, àrea de terres negres molt fèrtils, d’economia essencialment agrícola, l’altiplà de Stavropol’ i, a l’est, la conca del Terek, sorrenca i semidesèrtica, d’economia ramadera nòmada La Transcaucàsia comprèn la depressió dels rius Rioni i Kura, ben regada i aprofitada per l’agricultura, i el massís del Petit Caucas Entre els recursos econòmics principals hi ha l’agricultura, especialment a la…
Anabar
Riu
Riu de Sibèria, Rússia (897 km).
Neix a l’altiplà central siberià i davalla fins a la mar de Laptev, on desemboca formant un estuari
Vyšnij Voločok
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Tver, Rússia.
Situada al NW de l’altiplà de Valdaj, és travessada per diverses branques del canal de Tverca Té indústries tèxtils, de la fusta i alimentàries
Omolon
Riu
Riu de Rússia, a l’oblast’ de Magadan i a la República de Iacútia, afluent per la dreta del Kolyma (1 114 km de longitud i 113 000 km2 de conca).
Neix a l’altiplà de Kolyma i té com a afluents principals el Molongda, l’Oloj, l’Olojcan i el Kedon És navegable des de Ščerbakovo 600 km
Rybačij
Península
Península de Rússia, a l’oblast’ de Murmansk, que s’endinsa a la mar de Barents.
El relleu presenta un altiplà màxima altitud, 299 m de pendent molt abrupte cap a la mar, format per esquists argilosos, gresos i calcàries La vegetació és de tundra
Aldan
Riu
Riu de les terres altes de la Sibèria central, a Iakútia, Rússia, afluent del Lena (2 242 km).
Neix als monts Stanovoi i voreja l’altiplà de l’Aldan Navegable en la seva major part, constitueix una font important d’hidroenergia A la seva conca es troben explotacions d’or i de mica