Resultats de la cerca
Es mostren 5066 resultats
Reserva de la Biosfera Intercontinental de la Mediterrània
Espai natural
Reserva de la biosfera declarada per la UNESCO el 2006, amb l’objectiu de promoure un desenvolupament sostenible en una àrea biogeogràficament mediterrània situada al sud d’Andalusia i al nord del Marroc.
Comprèn una superfície aproximada d’un milió d’hectàrees entre les dues ribes, la majoria en zona marina, un territori repartit entre les províncies marroquines de Tetuan, Chefchaouen, Tànger i Larraix, i les de l’Estat espanyol de Màlaga i Cadis, a les serres de las Nieves i Grazalema Del patrimoni natural, destaquen la diversitat de la vegetació mediterrània, amb una importància especial de les suredes, els alzinars i les rouredes, les comunitats de dunes i maresmes, i el valor de conservació de l’espècie d’avet Abies pinsapo , endèmica de la zona
castell de Tornamira

Antic castell de Tornamira, ara important pairalia d’Oristà (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Masia
Antic castell, avui masia, del municipi d’Oristà (Lluçanès), que centrà una bona part de la jurisdicció de l’antic castell d’Oristà.
Es troba al N del terme, sobre la riera Gavarresa Esmentat des de la fi del segle XI, passà aviat als Montcada, sota el domini dels quals estigué fins el 1353, que el comprà Ramon de Peguera, senyor d’Olost En tingueren el domini útil els cavallers Tornamira, notables als segles XIII i XIV Vers el 1476 el lloc es redimí dels Peguera i passà a ésser domini reial, sotmès al veguer de Vic El castell ja consta com a mas el 1666 l’edificació actual fou construïda el 1763, però té incloses dues antigues torres i una part de murs antics
Tocantins
Riu
Riu del Brasil, que segueix una direcció general S-N (2.640 km).
Neix a l’estat de Goiás, a uns 120 km a l’W de Brasília, vessant nord d’un sector tabular Dues terceres parts del seu trajecte les recorre al llarg del sector central de l’estat homònim La part final forma la frontera occidental amb l’estat de Maranhão Després de desviar-se uns 100 km cap a l’W, rep el seu afluent més important, l’Araguaia, i recupera l’orientació S-N fins a la confluència amb el Rio Pará de l’estuari de l’ Amazones Poc després, deixa Belém a la riba dreta i forma, en desembocar a l’Atlàntic, la badia de Marajó És poc navegable a causa de l’abundància de cascades i ràpids
Tiznit
Divisió administrativa
Província del Marroc.
La capital és Tiznit 22 922 h 1982
Tietê
Riu
Riu del Brasil, afluent del Paraná (1120 km de llargada i 70990 km2 de conca).
Neix a la serra do Mar, es dirigeix a l’W i desemboca al Paraná Situat a l’estat de São Paulo, fou una via de penetració a l’interior del país a l’època colonial
Tetuan
Ciutat
Capital de la província de Tetuan, Marroc.
Situada a la riba del riu Martin, a la plana litoral i al peu de la serralada del Rif, és el centre comercial d’una regió agrícola fèrtil tarongers i oliveres Té indústries de fertilitzants, tèxtils, alimentàries i de tabac Islamitzada al segle VIII per Mūsà ibn Nuṣayr, passà a formar part del domini idríssida, i al final del segle IX fou destruïda La població no ressorgí de nou fins que el soldà del Marroc Yūsuf IV hi construí una alcassaba 1286 Sota l’imperi benimerí de Granada es convertí en focus de pirateria, fins que Enric III de Castella la destruí 1401 Reconstruïda de nou al final del…
Teresina
Ciutat
Capital de l’estat de Piauí, Brasil, a la riba dreta del riu Parnaíba.
Centre comercial i mercat agrícola, hi ha també indústries alimentàries i tèxtils, i és arquebisbat catòlic
Taza
Ciutat
Capital de la província de Taza, Marroc.
Centre comercial Jaciments de plom i zinc Únic pas fàcil entre el Marroc oriental i l’occidental
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina