Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
mar d’Aràbia
Mar
Part nord-occidental de l’oceà Índic, entre la costa occidental de l’Índia, la costa sud d’Aràbia i Somàlia (7 500 000 km2).
Comprèn el golf d’Aden, que el comunica amb la mar Roja i el golf d’Oman, que el comunica amb el golf Pèrsic, i d’altres, més petits, com el Kutch i el Khambhāt Conté les illes de Lakshadwep Índia, Socotra Somàlia i Khūryān Mūryān Aràbia La temperatura i la salinitat són elevades, i les aigües, poc profundes Els rius principals que hi desguassen són l’Indus, el Narbadā i el Tāptī, i els ports més importants, Bombay, Karāchī i Aden Els vents monsònics produeixen corrents marins durant els mesos de març, juny i juliol, que dificulten la navegació
oceà Índic
Oceà
Oceà comprès entre Àsia, al N, Àfrica, a l’W, Indonèsia i Austràlia, a l’E, i l’oceà Antàrtic, al S; és el tercer en extensió, després del Pacífic i l’Atlàntic, i inclou les mars adjuntes: la mar Roja, el golf Pèrsic, la mar d’Aràbia, el golf de Bengala i la mar d’Andaman.
L’oceà Índic comunica amb el Pacífic pels estrets de Malaca, de Sonda i de Bass, amb la Mediterrània pel canal de Suez i amb l’Atlàntic pel segle d’Àfrica Comprèn l’illa de Madagascar, la més gran, i els grups d’illes de Seychelles, Comores, Mascarenyes, Laquedives, Maldives, Chagos i Kerguelen Les modernes teories de la deriva continental i tectònica de plaques expliquen l’origen geològic de l’oceà Índic Segons DPM Mckenzie i JG Sclater, el subcontinent índic es desplaçà prop de 5000 km en direcció SW-NE, travessant, en el seu llarg recorregut, la totalitat d’aquest oceà inicialment, l’…
Maranhão
Divisió administrativa
Estat del NE del Brasil, amb sortida a l’Atlàntic pel nord.
La capital és São Luís 328 663 h 1980 El formen una ampla plana costanera, al nord, i una regió de cims aplanats, a l’interior El clima és equatorial, amb una escassa amplitud tèrmica 26,1°C pel gener i 25,5° pel juliol i amb pluges abundants 3 174 mm anuals a São Luis, que minven cap a l’interior La població és índia a l’interior, mentre que els negres, els mulats i els mestissos es concentren a la costa Hi ha conreus de cotó, canya sucrera, arròs, etc Hom hi explota les palmeres La ramaderia és principalment bovina i porcina Hi ha jaciments de bauxita i explotació forestal És…
Brasil
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES018_N1.jpg)
Estat
Estat de l’Amèrica meridional limitat al N per la Guaiana Francesa, Surinam, Guyana i Veneçuela, a l’W per Colòmbia, el Perú i Bolívia, al S pel Paraguai, l’Argentina i l’Uruguai, i a l’E per l’oceà Atlàntic; la capital és Brasília.
La geografia física El relleu i la geologia El Brasil, que no ha estat afectat directament per les convulsions orogèniques més recents, presenta, en general, un relleu monòton, d’altituds relativament poc marcades —el 40% de la seva superfície, per sobre dels 200 m, i el 7%, per sobre dels 800—, i amb un predomini clar de les formes massisses, pesants, dels relleus tabulars i de les superfícies horitzontals i subhoritzontals Hom pot separar netament, des d’un punt de vista morfoestructural, dues grans unitats al nord, l’Amazònia —vasta àrea de subsidència i sedimentació, drenada per l’…
Oman
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES135_N1.jpg)
Estat
Estat del SE de l’Aràbia, limitat al N pel golf d’Oman, a l’E per la mar d’Aràbia, al S per l’oceà Índic, al SW pel Iemen, i a l’W per l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units; des del 1967 en formen també part les illes Kuria Muria, reivindicades pel Iemen; la capital és Masqat.
La geografia Morfològicament, és una terra alta formada per grans relleus calcaris El N és dominat per la serralada de Ḥaǧar, on es registren les màximes altituds del país Ǧabal al-Šām, 3035 m El clima, àrid i molt calorós a la costa, és més temperat a les zones muntanyoses Amb precipitacions molt escasses 250-500 mm anuals a les zones muntanyoses, és mancada de recursos perennes d’aigua Entrada a la ciutat història de Masqat © Magnus Manske L’economia es basava fins els anys seixanta en l’agricultura palmera de dàtil i cítrics, la ramaderia bestiar oví, cabrum i de camells i la pesca El…
Oceania
La serralada dels Alps meridionals, a l’illa del Sud, a Nova Zelanda
© Corel Professional Photos
Continent
Continent que comprèn Austràlia, Nova Guinea, Nova Zelanda i les illes de Melanèsia, Polinèsia i Micronèsia.
La geografia física El relleu Estructuralment, deixant a part Austràlia, que és un petit continent, hom hi distingeix dues grans unitats els arcs melanesicozelandesos i les petites illes del Pacífic En el primer cas, les illes, en gran part alineades de NW a SE, formen arcs ben definits que s’alcen al costat de les grans fosses tectòniques oceàniques, procedents de plegaments orogènics recents, del Terciari, la qual cosa dóna lloc a nombrosos moviments sísmics i erupcions volcàniques Entre les petites illes hom en distingeix quatre tipus moltes formen arxipèlags, com les illes muntanyoses…