Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Pará
Divisió administrativa
Estat del N del Brasil.
La capital és Belém És el segon en extensió i un dels menys poblats 4,3 h/km 2 est 1995 Limita al N amb la Guaiana, a l’E amb l’oceà Atlàntic, l’estat de Maranhão i el de Goiás, al S amb els de Tocantins i de Mato Grosso, i a l’W amb el d’Amazones Ocupa part dels escuts paleozoics de la Guaiana i del Brasil i, al centre de l’estat, la gran conca sedimentària amazònica, amb el gran riu i nombrosos afluents i canals a dreta i esquerra, illes fluvials nombroses, sobretot a l’estuari Clima temperat a les terres altes i humit i calent a les terres baixes La temperatura oscilla entre els 21°C i els…
Maranhão
Divisió administrativa
Estat del NE del Brasil, amb sortida a l’Atlàntic pel nord.
La capital és São Luís 328 663 h 1980 El formen una ampla plana costanera, al nord, i una regió de cims aplanats, a l’interior El clima és equatorial, amb una escassa amplitud tèrmica 26,1°C pel gener i 25,5° pel juliol i amb pluges abundants 3 174 mm anuals a São Luis, que minven cap a l’interior La població és índia a l’interior, mentre que els negres, els mulats i els mestissos es concentren a la costa Hi ha conreus de cotó, canya sucrera, arròs, etc Hom hi explota les palmeres La ramaderia és principalment bovina i porcina Hi ha jaciments de bauxita i explotació forestal És…
Espírito Santo
Divisió administrativa
Estat del Brasil, vora l’Atlàntic.
La capital és Vitória S'estén a l’oest pels contraforts de la Serra dos Aimorés pic Bandeira 2 884 m el sector oriental és una plana sedimentària drenada per nombrosos rius, entre els quals es destaquen el São Mateus i el Doce, parcialment sorrenca i inundable El clima, càlid i humit 23°C de temperatura mitjana anual i uns 1 200 mm de pluja, afavoreix un dens bosc tropical amb fustes precioses, com la del Cordia gerascanthus , del qual és primer exportador nacional La població 49,1 h/km 2 est 1984 és més densa al sud, on les terres són més fèrtils S'hi destaca l’agricultura,…
Goiás
Divisió administrativa
Estat del centre del Brasil, fronterer al N amb l’estat de Tocantins, a l’E amb els de Bahia i Minas Gerais, al S amb el de São Paulo i a l’W amb els de Pará i Mato Grosso.
La capital és Goiânia El tret principal del seu relleu és l’existència de les chapadas , de 500 m d’altitud mitjana cap al S el relleu és molt més elevat El clima és tropical amb estacions seca i plujosa ben marcades Les precipitacions són de 1 611 mm anuals, i la temperatura mitjana, a Goiânia, és de 22,8°C Els rius principals són l’Araguaia, el Paranaíba i el Tocantins El bosc és dens al N, mentre que al S domina la sabana L’evolució demogràfica ha estat ràpida a partir del 1920 gràcies al pla de colonització de la regió central del Brasil 826 000 h el 1940, 1 955 000 h el 1960…
Rio de Janeiro

Rio de Janeiro. Cristo del Corcovado
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’estat de Rio de Janeiro, Brasil.
La geografia Situada al S de la badia de Guanabara, s’estén entre petites planes alluvials i relleus granítics, que estan situats parallelament a la costa, dels quals sobresurten dics de materials més durs i verticals, que tanquen la badia Pedra Gavea, Corcovado, Pão de Açúcar, etc Als peus d’aquests “pans”, de formes arrodonides, a causa de la descomposició química del granit, hi ha una gran acumulació de sediments, que són els que formen les cèlebres platges de Copacabana, Flamengo i Botafogo, que, juntament amb el carnaval han convertit Rio en el centre turístic més important del país És…
Amazònia
Vista de la selva plujosa equatorial americana de l’Amazònia
© X. Pintanel
Regió
Regió natural d’Amèrica del Sud, constituïda per una extensa conca sedimentària de més de 6 milions de km2, solcada pel riu Amazones i els seus afluents, i emplaçada entre dos massissos antics poc elevats: el massís de la Guaiana, al N, i l’escut brasiler al S.
La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha acumulat un…
Brasil

Estat
Estat de l’Amèrica meridional limitat al N per la Guaiana Francesa, Surinam, Guyana i Veneçuela, a l’W per Colòmbia, el Perú i Bolívia, al S pel Paraguai, l’Argentina i l’Uruguai, i a l’E per l’oceà Atlàntic; la capital és Brasília.
La geografia física El relleu i la geologia El Brasil, que no ha estat afectat directament per les convulsions orogèniques més recents, presenta, en general, un relleu monòton, d’altituds relativament poc marcades —el 40% de la seva superfície, per sobre dels 200 m, i el 7%, per sobre dels 800—, i amb un predomini clar de les formes massisses, pesants, dels relleus tabulars i de les superfícies horitzontals i subhoritzontals Hom pot separar netament, des d’un punt de vista morfoestructural, dues grans unitats al nord, l’Amazònia —vasta àrea de subsidència i sedimentació, drenada per l’…